Resum 

El reg i el maneig del dosel vegetal són dos de les pràctiques de cultiu més comunament emprades en viticultura per a controlar la producció i millorar la composició del raïm. Amb l'objectiu d'estudiar els efectes del reg deficitari controlat i del deshojado primerenc sobre els paràmetres agronómics i de composició del raïm, es van dur a terme dos assajos de 2007 a 2009 i 2008 a 2010 respectivament, en una parcel•la plantada amb Tempranillo a Requena (València). L'assaig de reg va consistir en 4 tractaments: Secà (Secano), dèficit pre-envero (DefPreEnv), dèficit post-envero (DefPostEnv) i reg màxim (Rmax) que cobria al 75% de les necessitats hídriques durant tota la temporada. L'aportació addicional de l'aigua de reg va permetre augmentar la producció en tots els tractaments de reg pel que fa al secà. No obstant açò solament les estratègies de reg DefPreEnv i Rmax van comportar un augment en la concentració dels sòlids solubles totals de les bayas. El tractament DefPreEnv va donar lloc a bayas més xicotetes i amb major concentració de antocianos que les bayas procedents de ceps regats durant tota la temporada i que les del DefPostEnv. Es conclou per tant que l'estratègia de reg amb dèficit en pre-envero és la més recomanable per a millorar la composició del raïm D'altra banda, l'assaig de deshojado primerenc, dut a terme al voltant de floració, constava de 4 tractaments: Testimoni sense deshojar, DAF2C o deshojado abans de floració dut a terme en ambdues cares de l'espatlera, DDF2C o deshojado després de floració en ambdues cares i DAF1C o deshojado abans de floració de les fulles situades en la cara aquest de l'espatlera. Els tractaments de deshojado en ambdues cares van ser efectius a fi de reduir la producció i la compacidad del racimo i van donar lloc a bayas amb major concentració de sòlids solubles totals i antocianos que les del testimoni sense deshojar. En particular el tractament de deshojado DDF2C va donar lloc a les bayas més xicotetes i amb menor concentració d'àcid málico de tots. En general, les pràctiques de cultiu estudiades constitueixen un mètode eficaç per al control de la producció així com per a la millora de la qualitat del raïm, encara que la resposta pot variar en funció de la intensitat i del període fenológic en què es realitze.