Per als sistemes de computació actuals, l'habilitat d'utilitzar dinàmicament els recursos que s'allotgen a la xarxa s'ha convertit en un factor clau d'èxit. Conforme la xarxa segueix creixent es fa cada vegada més difícil trobar solucions als problemes que els usuaris plantegen al sistema computacional. Els usuaris saben habitualment què volen fer, però no com fer-ho. Si l'usuari coneix l'objectiu que vol assolir és més senzill ajudar mitjançant l'ús d'una aproximació diferent. La quantitat de programari desenvolupat i la complexitat del mateix ha crescut dramàticament en els darrers anys, portant-nos a observar que els paradigmes clàssics de desenvolupament de programari poden no ser suficients per crear aplicacions molt complexes a la velocitat demandada per la indústria. És per aquesta raó per la qual existeix un constant treball en el desenvolupament de nous paradigmes que augmentin el nivell d'abstracció utilitzat per desenvolupar les cada vegada més complexes aplicacions. Entre aquests paradigmes podem destacar el de la Computació Orientada a Serveis (SOC) i els Sistemes Multi-Agent. La Computació Orientada a Serveis és un paradigma on el component fonamental per al desenvolupament d'aplicacions és el servei. Mitjançant l'ús de serveis atòmics o de composicions de serveis és possible assolir solucions als problemes d'una manera descentralitzada i amb un alt grau d'adaptabilitat. Aquest paradigma, unit al de la Computació a la Núvol, estan adquirint cada dia més importància pel fet que tots dos ens permeten desenvolupar aplicacions distribuïdes, independents de la plataforma i de baix cost dels elements computacionals. L'ús de la Computació Orientada a Serveis en sistemes multi-agent ve avalat per propostes com la de buscar i assolir els objectius dels agents per mitjà de la invocació i composició de conjunts de serveis que estiguin disponibles per al sistema multi-agent. L'anàlisi de l'evolució dels sistemes operatius actuals, posant especial atenció en les abstraccions utilitzades, ens ha revelat el poc ús d'aquests paradigmes en el seu disseny, mantenint una gran distància entre les aplicacions dissenyades mitjançant els moderns paradigmes i els dissenys dels SO. Per tant, en aquest treball proposem centrar-se en els principals reptes actuals de les ciències de la computació que encara no són resolts pels sistemes operatius (SO): la presència a la xarxa, l'orientació a serveis i, per descomptat, els tres principals factors de disseny de qualsevol sistema operatiu: rendiment, seguretat i fiabilitat. Per tot això, la nostra proposta s'orienta a incrementar els nivells d'abstracció proporcionats pel sistema operatiu i els seus serveis. Això ens permetrà oferir una capa d'execució del sistema operatiu perfectament integrada a la xarxa i amb mecanismes de seguretat i fiabilitat que no poden estar disponibles en nivells més baixos d'abstracció dels sistemes operatius actuals. Aquesta evolució comença per canviar el paradigma utilitzat en el disseny del SO. Canviar les abstraccions que el sistema operatiu utilitza està íntimament relacionat amb el paradigma utilitzat, i en canviar aquest paradigma necessitem proposar un nou mòdul d'execució per al SO que suporte el paradigma. Aquest mòdul d'execució és presentat també al treball. Per solucionar els problemes esmentats en aquest treball presentem un nou paradigma de computació basat en objectius. Aquest paradigma és el de Computació Distribuïda basada en Objectius. Per implementar el paradigma s'ha dissenyat una arquitectura de sistema operatiu orientat a objectius. En aquest SO l'usuari expressa els seus objectius i el SO s'encarrega d'ajudar l'usuari a assolir els seus objectius per mitjà d'una aproximació orientada a serveis. A més es presenta un simulador que funciona amb aquest paradigma, seguint els requisits plantejats al treball. Alguns d'els requisits són paràmetres que comprenen com definir propietats d'un objectiu o els que defineixen la bondat d'un pla que compleix aquests objectius. Alguns dels paràmetres que estan implicats en la creació i selecció de plans són el temps i la confiança. Per això el sistema operatiu presenta a més un planificador de tasques amb predicció del temps d'execució i raonament basat en beneficis. Finalment s'han realitzat un conjunt d'experiments per analitzar els avantatges de la proposta i s'ha dissenyat un cas d'ús per validar la proposta.