RESUM
De finals del XVII a mitjan XIX la Comunitat Valenciana s'enriquia amb retaules ceràmics i panells devocionals col·locats en fatxades de les cases i en llocs estratègics dels carrers. No es coneixia església, barri o gremi que no tinguera una imatge del patró en una fornícula on els fidels del poble es reuniren en festes, dedicant oració o admiració. Caminar pels carrers de molts d'estos pobles, era caminar per un museu a l'aire lliure i donar-se compte de la bellesa que transmeten les ceràmiques exposades a l'exterior, ceràmiques que narren fets, històries, esdeveniments o simplement popularitzen imatges que les gents necessiten per a aferrar-se a les seues creences.
La fluctuació considerable dels canvis meteorològics, i les modificacions urbanístiques, feien necessari una revisió de la ceràmica tradicional religiosa, en concret sobre els panells devocionals i Via Crucis. 
Amb la utilització i la incorporació de nous assajos i mètodes d'anàlisi es pot precisar qualsevol canvi patit en les distintes capes d'estes obres d'art, des de l'estrat més subjacent fins al més superficial, permetent comprovar els canvis produïts que són imperceptibles per l'ull humà.
La finalitat de la present tesi consistix a estudiar la creació i evolució dels dits panells devocionals, per això ha segut necessari conéixer en profunditat la seua composició, les tècniques de manufactura i l'elaboració d'este tipus de ceràmiques, així com la realització d'un catàleg fotogràfic amb diferents obres de diversos llocs a la Comunitat Valenciana 
Els resultats obtinguts en les provetes de ceràmica i materials empleats en la reconstrucció volumètrica dels suports, després dels diferents assajos d'envelliment artificial accelerat (gel-desgel, radiació UV, T/HR, corrosió, erosió) per mitjà de Microscòpia òptica, anàlisi colorimétrics, FTIR, SEM i DRX han segut satisfactoris.