Resum
   En aquest treball es va realitzar el disseny i la implementació d'un sistema de conversió d'energia, basat en un inversor monofàsic, per a una aplicació dins del context de microxarxes. Aquests sistemes presenten actualment un alt impacte dins de les noves estratègies de generació d'energia elèctrica la base de les quals se centra en els sistemes de generació distribuïda (DG). On bàsicament es considera un conjunt d'unitats de generació i de càrregues com un ens autònom capaç de funcionar en mode illa o connectat a una xarxa de distribució. Amb aquesta nova estratègia de generació i distribució d'energia elèctrica a partir de fonts renovables, es crea la necessitat d’implementar interfícies que permeten la connexió a la xarxa elèctrica, així com alimentar càrregues directament en absència d’aquesta. A aquestes interfícies se les coneix amb el nom de microxarxes i els sistemes de conversió d'energia juguen un paper molt important. Aquesta nova estratègia de generació té com a finalitat fer que el subministrament de l'energia a la càrrega es realitze de forma més eficient en aproximar els centres de generació als llocs de consum. Pel que fa al medi ambient, l'ús de les microxarxes potenciaria la implantació de sistemes alternatius basats en les energies renovables, i es reduirien d'aquesta manera les emissions de gasos d'efecte hivernacle causants del canvi climàtic.
   D'altra banda, amb aquesta nova estratègia de generació d'energia, es pot aconseguir fer més segur el subministrament, perquè en cas de fallada de la xarxa elèctrica el sistema es pot reconfigurar per a mantenir la continuïtat del servei a les càrregues, garantint la qualitat  en el subministrament en mantenir la forma d'ona, l'amplitud i la freqüència de la tensió aplicada a la càrrega.
   Sota aquest context es va realitzar l’estudi, l’anàlisi, el disseny i la implementació per mitjà de simulacions i proves experimentals de distintes tècniques de control basades en: controlador proporcional, integral (PI), controlador proporcional més controlador ressonant (P+CRes), controlador proporcional Integral més controlador ressonant (PI+CRes), controlador proporcional integral més controlador repetitiu (PI+CR). Particularment, la tècnica de control P+CRes es va emprar en el llaç de corrent i la resta de les tècniques es van emprar en el llaç de tensió. Destaca l'aplicació de dues configuracions de control noves basades en un esquema de control de dos graus de llibertat (two degree of freedom) més controlador repetitiu (repetitive control) (2DOF+CR), així com en un esquema PI-P més controlador ressonant (PI-P+CRes), que en operació en mode illa de l'inversor van permetre mantenir les característiques del senyal de tensió que haurà de subministrar-se a la càrrega en forma eficaç. És a dir, amb aquestes configuracions de control es va mantenir la forma d'ona, l’amplitud i la freqüència del senyal de tensió.
   Finalment, es van implementar esquemes droop per mitjà de simulacions per al control de la potència activa i reactiva demandada per les càrregues, l'aplicació de les quals consisteix a emular el comportament dels generadors de potència, els quals disminueixen la freqüència i/o l’amplitud de tensió quan la potència consumida, activa i/o reactiva, s'incrementa. Amb aquests esquemes de control s'aconsegueix que diversos inversors connectats a la microxarxa com a font de tensió puguen operar en paral·lel sense interferir els uns amb els altres i proporcionen a les càrregues les potències activa i reactiva que requereixen, tot això repartint-se adequadament la potència que subministra cada inversor.