Resumen de la tesis Los Recursos de la Animaci—n en Dibujo: Tendencias y Pr‡cticas del Filme de Autor (Valenciˆ) SĠha partit de la hip˜tesi general de que el cinema dĠanimaci— no comparteix la mateixa constituci— gentica del cinema dĠimatge real. Al colálocar aquesta hip˜tesi tenim present la idea de que existeix un immens equivoc en la historia del cinema dĠanimaci—, no solament a nivell de la recepci— de la interpretaci—(del pœblic) sin— tambŽ, i sobretot,en les pr˜pies prˆctiques de producci— i realitzaci— de pelál’cules en animaci—: lĠequivoc es relaciona justament amb la creena generalitzada de que, com comparteixen, en general, els mateixos aparats tecnol˜gics, el cinema dĠimatge real i el cinema dĠanimaci— compartirien tambŽ una mateixa grˆfica en termes expressius. El que pretenem accentuar al llarg dĠaquest treball de tesi Žs que lĠacte dĠanimar non deurˆ ser conf—s amb la tecnologia que el suporta. En aquest sentit desitgem donar compte de la complexitat de lĠanimaci— com llenguatge, sent justament aquesta mateixa complexitat la que confereix la seua singularitat. Entre el cinema dĠimatge real i el cinema dĠanimaci— no existeix una coincidncia ni tan sols en la formaci— dels llenguatges, i ha sigut en la recerca dĠaquesta genealogia especifica dĠanimaci— que hem partit; particularment en el primer cap’tol, on intentem, en general, detectar en el dibuix una profunda i crucial contaminaci—, dĠarrel, en tota la prˆctica de animar. Enquadrat en el context dĠuna animaci— de dibuixos, lĠacte dĠanimar Žs fonamentalment plˆstic, transportat per el seu f˜rum propi, totes les problemˆtiques i qualitats de les imatges estˆtiques provinents, siga del camp de les arts plˆstiques siga de filiacions mŽs amplies (i, de vegades, mŽs remotes)com els gravats, la litografia, la premsa, i les arts tipogrˆfiques en general. El prop˜sit dĠaquest treball de revelaci— dĠun equivoc fonamental es basa en la detecci— de la seua presncia de les bases que fonamenten tota la tendncia dominant de la indœstria de lĠanimaci˜; les caracter’stiques que regeixen aquest mode de comprendre i executar lĠanimaci— sorgeixen precisament dĠaquesta relaci— malament definida con la imatge real, compresa, en aquest cas, com a model de la configuraci— de les imatges animades. En aquest context, ens sembla crucial manifestar, per principi, per˜ tambŽ, i sobretot, en les practiques, que un altra manera de animar Žs no tan sols possible, i que aquesta Žs molt fidel a la pr˜pia formaci— del acte de animar. A la fi, i con la intenci— de aprofundir les potencialitats generades per la hip˜tesi, alada en aquesta investigaci—, Žs necessari establir un treball de concepci— i refinament de les marques tipol˜giques que constitu•xen el llenguatge de lĠanimaci—. Ja que rebutgem que lĠanimaci— es definisca en una relaci— de proximitat i dependncia con el cinema dĠimatge real; una vegada que desitgem, tambŽ, rescatar el cinema dels parˆmetres que el defineixen dins dels quadrants de la producci— de carˆcter comercial i industrial, Žs, per tant, tot un treball positiu de aix˜ que entenem com el llenguatge de lĠanimaci—. I, una vegada mŽs, un treball dĠaquesta naturalesa no pot ignorar els propis objectes i les pr˜pies prˆctiques que donen cos i, conseqŸentment, expressi— a lĠanimaci— en quant a llenguatge.