RESUM

      L´objectiu de la present tesi és analitzar la producció simbòlica, en relació al cos, d´artistes surrealistes que desenvoluparen les seves poètiques al context mexicà: Frida Kahlo, Leonora Carrington i Remedios Varo.
      
      El primer apartat comença explorant la gènesi europea de l´estil i analitzant el surrealisme com un moviment cultural en el sentit ampli del terme.
      
      El segon, descriu aspectes propis del desplegament surrealista en Mèxic i el transfons artístic autòcton al qual va posseir un paper com a comunicador de valors pictòrics que es fongueren amb la plàstica artística mexicana produint una fecunda hibridació. La combinació va generar obres singulars al teixit socio-cultural del país.
      
      El tercer apartat, fonamentat en una perspectiva feminista com a punt de partida encara que superada en determinats aspectes de la concepció de gèneres al plà huma, es centra en les diferències trobades entre la teoria patriarcal subjacent en el surrealisme ortodox i l´enfocament autobiogràfic sostingut per les dones artistes seleccionades per a l´estudi.
      
      Els apartats quart, cinqué i sisé tracten d´analitzar aspectes propis de la producció de cadascuna de les tres artistes, les quals aporten determinats valors específics compartits en clau de representació simbólica.
      
      En resum, es planteja que aquestes pintores vinculades a Mèxic són participants atípiques del surrealisme i l´arrel de la diferència resideix essencialment en el fet de contribuir a una visió reivindicativa de l´univers femení a l´art, fonamentalment durant les dècades de 1930 i 1950.
      
iii