Internet és, potser, l’avanç científic més rellevant dels nostres dies. Entre altres coses, Internet ha permès l’evolució dels paradigmes de computació tradicionals cap al paradigma de computació distribuïda, que es caracteritza per utilitzar una xarxa oberta d’ordinadors. Els sistemes multi-agent (SMA) són una tecnologia adequada per abordar els reptes motivats per aquests sistemes oberts distribuïts. Els SMA són aplicacions formades per agents heterogenis i autònoms que poden haver estat dissenyats de forma independent d’acord amb objectius i motivacions diferents. Per tant, no es pot fer cap hipòtesi a priori sobre el comportament dels agents. Per aquest motiu, els SMA necessiten de mecanismes de control, coordinació i cooperació per garantir l’ordre social i evitar conflictes. Les normes són descripcions de comportaments considerats com a acceptables i permeten la definició d’aquest tipus de mecanismes. 
El terme norma cobreix dues dimensions diferents: i) les normes com un instrument que guia els ciutadans a l’hora de realitzar accions i activitats, de manera que les normes defineixen els procediments i/o els protocols que s’han de seguir en una situació concreta, i ii) les normes com ordres o prohibicions recolzades per un sistema de sancions, de manera que les normes són mitjans per prevenir o castigar certes accions. En l’àrea dels SMA, les normes s’han utilitzat com una especificació formal del que està permès, obligat i prohibit dins d’una societat. D’aquesta manera, les normes permeten regular la vida dels agents sofware i les interaccions entre ells.
La motivació principal d’aquesta tesi és permetre als dissenyadors dels SMA utilitzar normes com un mecanisme per controlar i coordinar SMA. El nostre objectiu és elaborar mecanismes normatius a dos nivells: a nivell d’agent i a nivell d’infraestructura. Per tant, en aquesta tesi s’aborda el problema de la definició d’agents normatius autònoms que siguin capaços de deliberar sobre les normes dins d’entorns incerts. D’altra banda, en aquesta tesi es proposa una arquitectura distribuïda, anomenada MaNEA, que permet la monitorització i implementació de les normes en SMA oberts. Aquesta arquitectura s’ha integrat en un la plataforma d’agents anomenada Magentix2. Atès que en els SMA els estats interns dels agents no són accessibles, les normes no es poden imposar com creences o objectius i han de ser implementades per les plataformes d’agents mitjançant mecanismes de control.