Quan interactuem amb aplicacions informàtiques, proporcionem inconscientment una quantitat important d'informació.
Mitjançant l'estudi d'aquestes interaccions implícites és possible entendre quines característiques de la interfície d'usuari són beneficioses (o no), i derivar així en implicacions per al disseny de futurs sistemes interactius.

El principal avantatge de processar dades d'entrada implícites de l'usuari és que qualsevol interacció amb el sistema pot contribuir a millorar la seua utilitat. A més a més, aquestes dades eliminen el cost d'haver d'interrompre l'usuari perquè envie informació explícitament sobre un tema que en principi no té per què guardar relació amb la pròpia intenció d'utilitzar el sistema. No obstant això, a vegades les interaccions implícites no proporcionen dades clares i precises. Per tant, cal prestar especial atenció a la manera de gestionar aquesta font d'informació.

El propòsit d'aquesta investigació és doble: 1) aplicar una nova visió al disseny i al desenvolupament alhora d'aplicacions que puguen reaccionar conseqüentment a les interaccions implícites de l'usuari, i 2) proporcionar una sèrie de metodologies per l'avaluació d'aquests sistemes interactius.
Cinc escenaris il·lustren la viabilitat i l'adequació del marc de treball de la tesi. Resultats empírics amb usuaris reals demostren que aprofitar les interaccions implícites és un mitjà adequat i convenient alhora per a millorar de múltiples maneres els sistemes interactius.