RESUM La conductància hidràulica determina la capacitat de transport d'aigua afectant a les relacions hídriques de la planta així com l'eficiència d'absorció d'aigua i nutrients. Els patrons de cítrics difereixen en la seua conductància hidràulica a causa de diferències en l'anatomia dels elements vasculars o en la distribució del sistema radical podent ser el principal factor que regula el desenvolupament dels fruits i la resposta de la planta a situacions de estrès. Les relacions hídriques es poden vore alterades per estressos abiòtics com el dèficit hídric, la salinitat o l'asfíxia radical. Recents estudis realitzats en espècies no cítriques demostren que les aquaporines intervenen de manera important en les relacions hídriques de la planta i que els estímuls ambientals poden regular la seua expressió. Aquesta, al seu torn, pot estar regulada pel pH del citosol. Per tant, el principal objectiu d'aquesta tesi va ser estudiar la conductància hidràulica dels patrons de cítrics, determinant la seua influència en la transpiració, els factors que la regulen i el seu paper en la resposta de la planta a les situacions d'estrès abiòtic. En els assaigs realitzats, es van utilitzar diferents patrons empeltats i sense empeltar. Es van observar diferències en la capacitat d'absorció d'aigua dels diferents patrons, que va influir marcadament en el procés de transpiració de la planta. La conductància hidràulica es va relacionar tant amb l'expressió de aquaporines com amb l'anatomia del xilema. D'altra banda, en condicions d'estrès hídric es va demostrar que les característiques hidràuliques del patró poden determinar el grau de tolerància de la planta a aquest estrès. En sotmetre les plantes a estrès salí es va observar que la diferència en l'expressió de aquaporines entre genotips de cítrics afecta l'exclusió de clorur de les fulles, determinant així la seua tolerància a la salinitat. Finalment, en condicions d'asfíxia radical es va demostrar que l'acidosi induïda per aquest estrès inhibeix l'expressió de les aquaporines causant una reducció de la conductància hidràulica que provoca el tancament dels estomes.