RESUM El mar constitueix una gran via d’intercanvi humà i de cultures. Històricament hi ha hagut, al voltant d’aquest, assentaments urbans l’esdevenir dels quals ha depès de les fluctuacions comercials derivades d’aquest intercanvi. El Cabanyal és un exemple d’aquests assentaments i la seua història ha succeït paral•lelament a l’activitat portuària del Grau. La primera informació escrita coneguda del Cabanyal està relacionada amb Jaume I. El rei va afavorir cinc-cents mariners que el serviren en la conquesta atorgant-los terrenys localitzats en dues parts de la ciutat: a l’antic barri de Pescadors, prop de la plaça de l’Ajuntament, i al Cabanyal. El Cabanyal, juntament amb el Grau, la Malva-rosa i Natzaret constitueixen el límit est de la ciutat de València amb la mar Mediterrània. L’enclavament privilegiat de l’àmbit ha propiciat el desenvolupament morfotipològic i paisatgístic singular que té, i a més li atorga la condició de façana marítima de la ciutat. El conjunt configura una peça urbana amb qualitats específiques que el diferencien de la resta de la ciutat, les quals són: les característiques bioclimàtiques, la cultura tradicional, el funcionament socioeconòmic i els recursos naturals de sol, mar i aire. A causa de les seues qualitats intrínseques, en 1993 va ser declarat bé d’interès cultural (BIC), amb categoria de conjunt històric, el nucli original del seu eixample, i els valors a protegir destacats van ser la trama derivada de l’aglomeració de barraques i l’arquitectura tradicional. En 31 de març del 2000, l’Ajuntament de València aprovà el Pla Especial i Reforma Interior del Cabanyal-Canyamelar, i l’any 2001 l’homologació i el Pla especial de reforma interior del Cabanyal-Canyamelar. Tots dos planejaments preveien la unió de la ciutat i el mar amb la continuació de l’avinguda de Blasco Ibáñez a través de la trama del conjunt, que ocasionaria l’enderrocament d’un gran nombre d’edificis catalogats i implementaria noves tipologies de més edificabilitat a banda i banda de l’avinguda, diferents de les tradicionals. Des de l’aprovació del PEPRI i després de moltes vicissituds, la incertesa urbanística que afecta el Cabanyal ha convertit el conjunt en un paisatge desolat d’arquitectures abandonades. El Cabanyal està en crisi, i aquest fet no es pot quedar simplement en una afirmació. Cal crear una consciència d’actuació que en considere les raons històriques i comprenga el procés de formació i transformació de l’estructura de l’assentament que ha gestat un lloc unitari, homogeni i orgànic gràcies a uns mecanismes d’autocorrecció d’un col•lectiu organitzat, i mereix un gran respecte des de la seua consideració com a patrimoni arquitectònic de la ciutat de València. El propòsit de la investigació ha sigut dur a terme una lectura efectiva del conjunt històric protegit del Cabanyal amb consciència crítica, que ens permetera valoritzar els aspectes rellevants que el caracteritzen, un pas previ per a qualsevol possible intervenció. La lectura s’ha centrat en l’ús residencial enfront dels usos especialitzats, ja que és el primer el que més evidencia els trets de l’existència humana i manifesta la màxima constància en els processos de formació i transformació de les estructures antròpiques. Els objectius plantejats han sigut els següents: 1. Analitzar la gènesi i l’evolució dels edificis residencials del Cabanyal. 2. Demostrar la relació biunívoca entre tipologia edificatòria i morfologia urbana fins a arribar al descobriment dels tipus. 3. Avaluar el model d’implantació en el territori des del punt de vista bioclimàtic i la influència en els tipus. La investigació s’ha basat en un examen analític longitudinal dels processos de constitució i transformació de les estructures de l’edificació del Cabanyal, en quatre nivells progressius de coneixement, partint d’allò particular a allò general. El primer nivell correspon a l’edifici base representat per la barraca de pescadors; el segon, a l’aglomeració de barraques i al teixit urbà creat per acumulació numèrica de barraques; el tercer, al nucli d’assentament i als edificis, i l’últim, al territori. L’anàlisi s’ha dut a terme a través d’una lectura morfològica, tipològica i ambiental. La investigació s’ha dut a terme en tres fases: En la primera fase es va realitzar una cerca d’informació històrica, cartogràfica i planimètrica referida al conjunt, des del seu origen en la barraca, en diversos arxius, biblioteques, hemeroteques i recursos en xarxa. Posteriorment, es va fer el buidatge de llicències d’obra d’habitatges i edificis d’habitatges, tant de nova planta com de reedificació, a l’Arxiu Històric Municipal de València i a l’Arxiu de la Comissió de Patrimoni del CSI de València. La cerca es va fitar geogràficament en tot l’àmbit del Cabanyal i, temporalment, des de 1900 fins a la Guerra Civil Espanyola. En la segona fase, els objectes d’estudi van ser els projectes originals d’arquitectura residencial del mestre d’obres Juan Bautista Gosálvez i dels arquitectes Víctor Gosálvez i Ángel Romaní, realitzats al Cabanyal entre 1900 i 1936, autors de la major part de projectes realitzats en l’etapa estudiada. L’anàlisi i la classificació dels projectes va permetre extraure les propostes essencials de les diferents solucions al problema residencial en els anys i el context estudiats. Paral•lelament, es va realitzar un estudi in situ de les barraques que hi ha a l’horta de València i dels edificis residencials que conformen la trama actual del Cabanyal, basant-nos també en la informació obtinguda dels edificis derrocats o en ruïnes. El procés va permetre deduir algunes fases de la forma urbana de l’àmbit i els aspectes tipològics i constructius més rellevants dels edificis tradicionals d’aquest. En la tercera fase es va realitzar un estudi ambiental que ens va permetre conèixer les condicions bioclimàtiques passives de l’àrea d’estudi. Partint de la ubicació geogràfica i la caracterització climàtica, es va establir un diagnòstic bioclimàtic del barri mitjançant l’aplicació de la Carta bioclimàtica de Givoni. Es va analitzar la possibilitat d’aplicació de les estratègies proposades en el climograma en funció de la disponibilitat de sol i de vent sobre l’envolupant de l’edificació. A l’efecte d’analitzar la incidència solar sobre les edificacions que componen la trama urbana del barri, es va confeccionar un model tridimensional de les edificacions compreses entre el carrer Pescadors i el carrer Columbretes en direcció nord-sud, i del carrer de la Reina i el carrer de Sant Pere en direcció est-oest. Sobre aquest model tridimensional es va fer el càlcul d’ombres llançades amb l’aplicació ECOTECT 2010. Per a analitzar el comportament de les façanes respecte a la incidència solar, es va utilitzar un mètode basat en el diagrama proposat en la figura 3.4 del DB HE4 del CTE, amb la finalitat de verificar el comportament de les diferents orientacions predominants en la trama urbana: façana est, façana oest, façana sud, pati interior est y pati interior oest. L’anàlisi de les mostres dels edificis residencials del Cabanyal i la lectura d’algunes fases de la seua forma urbana ha permès definir una relació entre la tipologia edificatòria i la morfologia urbana, un fet que valida la hipòtesi que sobre aquesta relació es basa l’existència de l’assentament en el seu conjunt edificat amb un disseny diferenciat de la resta de la ciutat. A més, en aquest procés s’ha comprovat la derivació dels habitatges actuals a partir d’altres habitatges no contemporanis, i això demostra que l’estructura de l’edificació, encara que espontània, no és casual, sinó fruit d’una evolució constant basada en unes lleis de formació o procés tipològic. Aquesta relació començà quan es traslladà la barraca d’horta a la nova comunitat de pescadors, amb què s’inicia la unificació de les residències, no com a addició d’elements independents, sinó en societat, i es crea una nova part de la ciutat, que funcionava com un organisme autònom. Posteriorment, un tipus nou substituí el que s’havia heretat, la barraca, en principi desqualificat i prohibit per les ordenances de policia urbana i que després tendeix a realitzar una progressió autònoma cap a altres tipus, lligats als anteriors pel fet de tenir una matriu comuna i per persistir les traces de la implantació antiga en els límits entre propietats, que es mantenen constants o bé amb variacions degudes a agregacions, incloses o no l’escala i les divisions. Així, el tipus base, des de la seua condició d’habitatge unifamiliar d’una planta i per la llei de duplicacions successives, va produir edificis plurifamiliars de dos o més plantes, en un procés en què es generaren resultats morfològics concrets, denominats: * Tipus A (AL, AC, AL1, AC1, A2) Unifamiliar en filera * Tipus B (BL, BC, B2, B4) Plurifamiliar en filera amb un habitatge per planta * Tipus C (CL, CC, C2, C4) Plurifamiliar en filera amb dos habitatges per planta Aquest procés va assolir un nivell d’agrupació superior en intervencions de major escala sobre illes senceres, que conformen edificis obtinguts de la juxtaposició d’alguns dels tipus habituals de l’àmbit, disposats en blocs lineals a dues façanes en simetria axial respecte a un pati interior. Responen a edificacions singulars destacables per la seua senzillesa i la bellesa compositiva, encara que no es tracta d’un tipus característic de la zona estudiada, sorgiren per a solucionar el tema de l’habitatge obrer per als pescadors, en paral•lel a les circumstàncies que hi havia sobre aquest tema a la resta de la ciutat. L’emplaçament d’aquests habitatges estava vinculat a l’àmbit laboral i ocupava terrenys fora de la trama històrica. La importància del clima en el disseny arquitectònic de l’àrea és una peça clau per a abordar el tema de la residència. El Cabanyal, per les condicions climàtiques de la seua ubicació geogràfica, per la geometria de la seua trama urbana i per les tipologies que el componen presenta unes condicions aptes per a l’ús d’estratègies bioclimàtiques passives a l’efecte d’obtenir situacions de confort a l’interior de les edificacions sense altra aportació d’energia externa que la proporcionada per la radiació solar, a efectes d’obtenir prou calor durant l’hivern, i ventilació natural per tal de refredar l’interior de les edificacions durant l’estiu. Les condicions favorables respecte de l’aprofitament d’estratègies passives al Cabanyal estan condicionades la major part per la forma i per l’orientació de la trama urbana. Qualsevol alteració en el teixit urbà, siga tendent a alterar la relació entre l’ample viari i l’altura de l’edificació, o respecte de l’orientació de la trama, no faria més que empitjorar un model urbà sostenible, la forma actual del qual és resultat de la tradició mediterrània i del sentit comú. El Cabanyal és un espai d’oportunitat, fonamentalment a causa de la seua condició de façana marítima de la ciutat. Tenint en compte els resultats obtinguts de la lectura realitzada en la investigació, cal planificar accions a curt termini que paralitzen la deterioració progressiva en què es troba, per mitjà d’un canvi de paradigma d’actuació, plantejant-ne el futur amb patrons de desenvolupament urbà sostenible els objectius dels quals tinguen en compte els avantatges mediambientals basant-nos en cinc aspectes clau: 1. Foment d’estratègies per a la sostenibilitat 2. Actuació social 3. Millora del parc construït 4. Reactivació econòmica 5. Reactivació cultural