Resum en valencià 
La tesi proposa la creació i el desenvolupment d'una nova màquina digital en la que l'acte de dibuixar permeta veure més i conéixer millor. Amb base en els estudis teòrics-pràctics de la cambra fosca i la cambra lúcida, com a dispositius per a dibuix d'imatge. En la primera part es presenta la investigació teòrica-pràctica d'estos dispositius, amb especial èmfasi en l'anàlisi històrica i conceptual de l'evolució tecnològica que es complementa amb la utilització de les màquines com un mitjà per a representar i qüestionar la realitat. Esta anàlisi es complementa amb la presentació d'altres referències que van des de l'enginyeria informàtica a les arts visuals, durant el segle 20 fins a l'actualitat, com a contribució a un coneixement actualitzat dels conceptes subjacents del dibuix i els mecanismes que ací es presenten. En els Capítols 2 a 4 es realitza un estudi dels mecanismes de percepció visual que participa "en este tipus de dibuix (cap.2), el dibuix com un mitjà per a la comprensió (cap.3), i la localització com una possible intenció de veure més (cap. 4) . Estos tres capítols són transversals en tota la tesi. En la segona part, els experiments que recolzen la metodologia utilitzada i que estan en l'origen de les diferents versions de la màquina són presentats. El mòdul computacional està programat en Pure Data, i tota la màquina es compon com un sistema modular, amb una gran elasticitat i possibilitats de desenvolupament. L'ús de la màquina permet la percepció de l'acte de dibuixar, i al mateix temps indica noves possibilitats per a futurs desenvolupaments.