RESUM
L’anàlisi acústica d’espais arquitectònics ha sigut àmpliament estudiada en els últims anys. Aquesta anàlisi s’ha enfocat des de diferents punts de vista, i la simulació n’és un.
En sales de grans dimensions i en particular en les que posseeixen un determinat valor patrimonial, és molt interessant conèixer, a més de les condicions acústiques de la situació actual, les que resulten de futures intervencions que puguen comportar un canvi d’ús d’aquest espai. Per a fer-ho, cal disposar d’un model fiable que permeta preveure la variació d’aquestes condicions, ja que qualsevol intervenció tendent a millorar-ne l’acústica és sempre costosa, tant en pressupost com en la possible alteració de l’arquitectura interior.
Per tot això, la possibilitat de simular l’efecte que puga tenir qualsevol canvi, pel que fa a les característiques geomètriques de la sala o dels materials que la componen, cobra una rellevància especial.
En general, els programes de simulació acústica (Odeon, Caat, etc.) treballen sobre un model tridimensional de la sala, i apliquen uns valors dels coeficients d’absorció dels materials de revestiment que es prenen de la bibliografia o directament d’assajos, quan el cas ho permet. Com a resultat d’aquesta simulació, s’obtenen els valors dels paràmetres de qualitat, tant temporals com energètics, en què el més important és el temps de reverberació en funció de la freqüència (per a cada octava o terç d’octava).
D’altra banda, es realitza un mesurament in situ d’aquests paràmetres, els valors dels quals solen presentar diferències respecte als simulats. En aquestes condicions s’ajusten els resultats procedents de la simulació als mesurats, fins a aconseguir un determinat grau de coincidència entre aquests.
En l’actualitat, aquest ajust es duu a terme mitjançant un mètode iteratiu, generalment basat en l’experiència de l’operador, que introdueix variacions raonables dels valors dels coeficients d’absorció fins a assolir una aproximació suficient o acceptable entre la corba tonal simulada i la corba tonal mesurada.
Aquest treball té com a objecte l’aplicació de la metodologia matemàtica basada en les superfícies de resposta (response surface method) a la fase d’ajust de coeficients d’absorció dels materials o solucions constructives que constitueixen els revestiments d’un espai arquitectònic.
Aquest mètode aporta un protocol per a la fase d’ajust de coeficients d’absorció en el procés de simulació acústica de sales. Aquest protocol sistematitza aquesta fase, i així evita l’arbitrarietat que suposa en el mètode iteratiu, tant l’assignació de valors d’aquests coeficients com de les seues respectives desviacions. Així mateix, es comprova que en l’aplicació d’aquest mètode a recintes de diferents volums o geometria, atès que segueix un protocol tancat, la precisió dels resultats no pateix variacions.