Resum La present Tesi doctoral titulada “Disseny de nous materials híbrids: Estudi de la seva aplicació en nous formats de detecció i en processos de lliberació controlada” està centrada en el desenvolupament de nous materials híbrids orgànic-inorgànics funcionals basats en la combinació dels principis de la Química Supramolecular i la Ciència dels Materials. La primera part de la Tesi es centra en el disseny i la preparació de nous materials que tenen l’habilitat de modul·lar l’accés a la seua superfície utilitzant conceptes de Química Supramolecular. Aquestos sistemes estan dissenyats pensant en suports silicis que contenen dos grups diferents: Un grup que actua com centre reactiu capaç de reaccionar amb un colorant (observant un canvi de color o de fluorescència) i un segon grup que modul·la l’accés del colorant al centre reactiu en funció d’alguna modificació produïda al medi o de la presència d’alguna espècie química. Tenint en compte aquest sistema, decidírem sel·leccionar com a colorant a les esquaridines i als grups tiol com a centre reactiu, degut a que la reacció entre ambdós grups produeix un canvi de color de blau a incolor. Per altra banda, seleccionàrem, en un primer treball, grups poliamines com agents modul·lants, amb la finalitat de detectar espècies aniòniques. La coordinació de les poliamines amb anions modul·la l’accés de la esquaridina als tiols ancorats a la superficie de sílice. Amb açò, es conseguí reconéixer aquestes espècies en dissolució, detectant pirofosfat i heparina de forma selectiva. Basant-nos en el mateix protocol de reconeixement, es preparà un altre material híbrid per al reconeixement de surfactants aniònics en aigua, utilitzant en aquest cas grups imidazol com agents coordinants. Per altra banda, la resta de la Tesi es basa en el disseny, síntesi i caracterització de nous materials híbrids que actuen com portes moleculars per a la detecció d’espècies químiques utilitzant suports mesoporosos. Els materials preparats poden emmagatzemar un colorant al seu interior. Després de l’aplicació d’un estímul extern que modul·le les propietats de les mol·lècules que bloquejen els pors del material, com la presencia d’espècies xicotetes, el colorant es llibera a la dissolució. Tenint en compte aquest concepte, en el segon capítol s’ha preparat un nou sòlid híbrid basant-nos amb la gran afinitat que poseeix el metilmercuri per els grups tiol. Al tercer capítol s’han preparat tres nous materials híbrids orgànic-inorgànics tenint en compte l’afinitat que presenta un antígen per un anticòs. Amb aquestos materials es poguéren detectar els antígens sulfatiazol (un antibiòtic de la familia de les sulfonamides), finastèride (un inhibidor de la 5?-reductassa) i TATP (un explosiu). Finalment, i tenint en compte la hibridació de l’ADN, l’últim capítol mostra un nou material que llibera un colorant degut al reconeixement entre dos oligonucleòtids complementaris.