ARQUITECTURA O EXPOSICIO? FONAMENTS DE L'ARQUITECTURA DE MIES DER ROHE.

"Qualsevol que estiga familiaritzat amb l'arquitectura de Mes van der Rohe associara la seua obra alemanya al mon de les exposicions..." Aixi comenca un dels pocs assajos que tracten l'obra expositiva de Mies. Encara que les exposicions foren una part extremadament important a la seua etapa europea, pocs son els textos que centren el seu discurs en aquest tema en particular i l'estudien en la seua globalitat. Al llarg de la seua etapa europea Mies realitza una llarga llista d'arquitectures expositives que començaren amb la Colonia de vivendes Weissenhof i continuaren amb altres muntatges tan significatius com el Cafe Samt und Seide, el Pavello de Barcelona o  l' 'Estatge per a un matrimoni sense fills' de l'Exposicio Alemanya de l'Edificacio. No obstant, encara que les exposicions citades anteriorment han segut llargament estudiades per multitud de critics i historiadors, existeix un gran buit documental al voltant d'altres moltes. 

Encara que en ocasions s'ha qualificat el periode berlines de Mies van der Rohe, com una epoca eminentment teorica, la veritat es que al llarg d'aquest periode va dissenyar i construir, junt a Lilly Reich, mes de vuitanta espais expositius per a la industria i el govern alemany. Tots aquests muntatges foren la base conceptual de la seua arquitectura posterior. Foren les arquitectures de la seua reflexio i experimentacio les que li varen servir de laboratori i escola. Per tot aco, les motivacions que han portat a aquesta investigacio preten aportar llum sobre la influencia que, tant Lilly Reich com les seues arquitectures temporals, suposaren en la formacio i posterior materialitzacio de l'obra construida d'un dels grans arquitectes del segle XX.

En primer lloc s'investiga mes a fons el paper que Lilly Reich desenvolupa en la vida professional de Mies van Rohe. No es sap el per que del silenci de Mies respecte a la seua relacio amb Lilly Reich. Mai va mencionar res sobre la seua col.laboracio professional, ni en privat, ni en public, .... ni abans, ni despres de la mort d'ella en 1947. Tampoc sobre la importancia que suposa Reich en la conservacio dels seus dibuixos, correspondencia, croquis i fotografies. Deixant al marge el silenci de Mies respecte aco, es una evidencia que l'any que comencaren a treballar junts fou l'any on s'impulsa la seua carrera professional; tambe, i despres d'analitzar l'obra expositiva dels dos, abans i despres de la seua col.laboracio, es un fet que els seus dissenys de mobiliari i interiors tenen prous similituds amb les realitzades per Reich en la seua etapa d'abans en solitari. Sorgixen, per tant, algunes questions que encara no han segut desentranyades ni argumentades en cap publicacio arquitectonica. Fou Lilly Reich qui va impulsar i accelerar el proces de l'arquitectura moderna a l'obra de Mies van der Rohe? Quins foren, si les haguera, els fonaments o principis que Mies prengue de les exposicions i dissenys de Reich?

El segon aspecte a desenvolupar en la investigacio te a veure amb el paper que les exposicions suposaren en l'arquitectura permanent de Mies van der Rohe. Revisant la seua obra europea, ens donem compte que l'escenari d'experimentacio es resumeix en dos camps d'investigacio: la vivenda i l'espai expositiu. Els dos temes anaven tant a la par que en ocasions podem questionar-nos quines diferencies conceptuals existeixen entre l'espai principal de la casa Tugendhat i el Pavello de Barcelona?  O entre qualsevol d'estos dos espais i la vivenda per a l'Exposicio de l'Edificacio de Berlin de 1931? Pot considerar-se les arquitectures expositives dins de la mateixa tipologia que l'arquitectura permanent, simplement diferenciant-se l'una i l'altra per la seua ubicacio, -be dins d'edificis existents, be en emplacaments reals amb un client determinat- i pel seu caracter de ser desmuntables o no? Quina diferencia hi ha entre el caracter expositiu de l'arquitectura miesiana o el caracter arquitectonic de les seues exposicions? On esta el limit entre l'arquitectura i l'exposicio? Partint de la idea de Mies de destacar el caracter 'arquitectonic' per damunt de 'l'expositiu', el que va a identificar-se en aquest discurs son els conceptes que Mies experimenta a les seues exposicions i que despres trasllada a l'arquitectura real. Dit d'altra manera i parafrasejant el titol d'aquesta tesi, quines son els fonaments de l'arquitectura de Mies que varen naixer al context de les exposicions......