Resumen de la tesis en Valenciano:
Aquest estudi se centra en la tipografia utilitzada en els sistemes de senyalitzaci— de Portugal. A travŽs dŐuna anˆlisi hist˜rica de la tipografia aplicada als sistemes de senyalitzaci— de pa•sos que utilitzen lŐalfabet romˆ, i mŽs espec’ficament dels exemples portuguesos, es constata que els sistemes de senyalitzaci— en la seua majoria utilitzen una font sans serif. TambŽ es detecta que a Portugal, les tipografies utilitzades pertanyen a dues tipologies de disseny. Des dels anys 60 ans a mitjan 90 del segle XX, els sistemes de senyalitzaci— portuguesos van utilitzar una tipografia lineal neogrotesca, com per exemple Helvetica, que reflecteix el pensament dels dissenyadors i arquitectes modernistes de lՏpoca. A mitjan 90 els dissenyadors van comenar a optar per un altre tipus de tipografia en els sistemes de senyalitzaci—, les lineal human’stiques.Aquest estudi pretŽn avaluar si aquest canvi en la tipografia utilitzada en els sistemes de senya-litzaci— a Portugal incideix en lŐeficˆcia de la lectura dels sistemes de senyalitzaci—. Per a a˜ va dur a terme una enquesta entre els usuaris dels sistemes de senyalitzaci— a Portugal, on els senyals es van presentar amb dues fonts: Helvetica, com a lineal neogrotesca i Gill Sans com a lineal Human’stica. A mŽs, es van dissenyar amb tres graus de dificultat de lectura i amb dos diferents tipus de contrast: text en negre sobre fons blanc i text en blanc sobre fons negre.Aquest estudi conclou que quant als temps de lectura mes rˆpids, els dos tipus de lletra obtenen un resultat molt similar, amb millors resultats per a lŐHelvetica, excepte en el grau mŽs elevat. Helvetica tambŽ obtŽ els pitjors resultats en els temps de lectura i ac’ la diferncia Žs significa-tiva.LŐestudi conclou que les diferncies entre els dos tipus de lletra no s—n rellevants respecte a lŐefectivitat de lectura per a qualsevol persona amb hˆbits de lectura per˜ s’ per a aquells que no els tenen. A mŽs, sŐextrau que lŐHelvetica Žs la tipografia que als usuaris els agrada mŽs.La importˆncia dŐaquesta investigaci— sŐaplica als professionals del disseny grˆfic, aix’ com del m—n acadmic. Aquest estudi tŽ com a objectiu respondre a les preguntes sobre la tipografia aplicada als sistemes de senyalitzaci—, especialment a Portugal, de quina manera lŐevoluci— del gust es refiecteix en lŐefiEstudo	Tipogr‡Ţco	para	Se–alŽfica	|	VIIResumen de la tesis en Valenciano:Aquest estudi se centra en la tipografia utilitzada en els sistemes de senyalitzaci— de Portugal. A travŽs dŐuna anˆlisi hist˜rica de la tipografia aplicada als sistemes de senyalitzaci— de pa•sos que utilitzen lŐalfabet romˆ, i mŽs espec’?cament dels exemples portuguesos, es constata que els sistemes de senyalitzaci— en la seua majoria utilitzen una font sans serif. TambŽ es detecta que a Portugal, les tipografies utilitzades pertanyen a dues tipologies de disseny. Des dels anys 60 fins a mitjan 90 del segle XX, els sistemes de senyalitzaci— portuguesos van utilitzar una tipogra?a lineal neogrotesca, com per exemple Helvetica, que reflecteix el pensament dels dissenyadors i arquitectes modernistes de lՏpoca. A mitjan 90 els dissenyadors van comenar a optar per un altre tipus de tipografia en els sistemes de senyalitzaci—, les lineal human’stiques.Aquest estudi pretŽn avaluar si aquest canvi en la tipografia utilitzada en els sistemes de senya-litzaci— a Portugal incideix en lŐeficˆcia de la lectura dels sistemes de senyalitzaci—. Per a a˜ va dur a terme una enquesta entre els usuaris dels sistemes de senyalitzaci— a Portugal, on els senyals es van presentar amb dues fonts: Helvetica, com a lineal neogrotesca i Gill Sans com a lineal Human’stica. A mŽs, es van dissenyar amb tres graus de dificultat de lectura i amb dos diferents tipus de contrast: text en negre sobre fons blanc i text en blanc sobre fons negre.Aquest estudi conclou que quant als temps de lectura mes rˆpids, els dos tipus de lletra obtenen un resultat molt similar, amb millors resultats per a lŐHelvetica, excepte en el grau mŽs elevat. Helvetica tambŽ obtŽ els pitjors resultats en els temps de lectura i ac’ la diferncia Žs significa-tiva.LŐestudi conclou que les diferncies entre els dos tipus de lletra no s—n rellevants respecte a lŐefectivitat de lectura per a qualsevol persona amb hˆbits de lectura per˜ s’ per a aquells que no els tenen. A mŽs, sŐextrau que lŐHelvetica Žs la tipografia que als usuaris els agrada mŽs.La importˆncia dŐaquesta investigaci— sŐaplica als professionals del disseny grˆfic, aix’ com del m—n acadmic. Aquest estudi tŽ com a objectiu respondre a les preguntes sobre la tipografia aplicada als sistemes de senyalitzaci—, especialment a Portugal, de quina manera lŐevoluci— del gust es reflecteix en lŐeficˆcia de la lectura de tipus de lletra difrentes.cˆcia de la lectura de tipus de lletra difrentes.