Resum

La present tesis doctoral estudia l’activitat constructiva de la Companyia de Jesús en el Regne de València del 1544 al 1767, any en que els jesuïtes foren expulsats. El treball inclou set edificis, els col.legis de València, Sogorb, Alacant, Oriola i Ontinyent, la universitat de Gandia i la casa professa de València. Els antics col.legis jesuïtes presenten un dilatat procés constructiu des del s. XVI. La investigació pretén profunditzar en el coneixement de les seues diferents fases històriques amb l’aportació de documentació no publicada. Aquesta informació inclou noms d’arquitectes desconeguts que van treballar a les fundacions jesuïtes, incloent alguns membres de la Companyia. La història dels diferents edificis no és tractada únicament de manera individualitzada, sinó que es pretén oferir una visió global de la construcció de les sets fundacions valencianes. El treball el.labora també una recopil.lació de la informació coneguda fins el moment actual, incloent els plànols publicats en 1955 per Guillermo Furlong. La tesi doctoral mostra com l’arquitectura jesuïta adopta les pautes constructives i decoratives locals. Per altra part, algunes de les seues construccions contribueixen a introduir modernes plantes i tècniques constructives en una arquitectura local amb una important tradició medieval. La investigació tracta també de comprendre les relacions dels jesuïtes amb la societat contemporània, mostrant la importància del suport econòmic de la noblesa i el patrocini real en la construcció de les seues fundacions. L’activitat docent de l’orde jesuïta, centrada en la totalitat de la població, afavoreix la fundació de nombrosos col.legis en el centre de les principals localitats valencianes. L’autor aporta un gran nombre de dibuixos, incloent plantes i alçats dels diferents edificis. Aquestos dibuixos mostren les fases constructives de les fundacions i permet apreciar como la distribució dels col.legis estava adaptada a la normativa de la Companyia.