Resum
     El tractament dels espermatozoides d'espècies sensibles al xoc tèrmic amb ciclodextrinas saturades de colesterol (CLC) prèviament a la congelació millora el percentatge d'espermatozoides que sobreviuen després de la descongelació. Recentment es va demostrar que este tractament millorava la qualitat del semen de porc (espècie molt sensible als xocs tèrmics i osmòtics) quan s'utilitzava a una concentració d'1 mg/120 x 106 espermatozoides. No obstant, es desconeix com afecta este tractament a la funcionalitat dels espermatozoides in vitro i a la seua fertilitat. 
     L'objectiu d'esta Tesi ha sigut determinar l'efecte del tractament dels espermatozoides de porc amb CLC prèviament a la congelació en distints aspectes de la funcionalitat in vitro (resistència osmòtica, mobilitat i integritat de la membrana plàsmica, estat i dinàmica de capacitació, capacitat d'adherència a cèl·lules epitelials de l'oviducte i dinàmica de la integritat de la cromatina) i en la fertilitat dels espermatozoides in vitro (capacitat de penetrar ovòcits immadurs) i in vivo (en porques deslletades i tractades hormonalment amb eCG-hCG i inseminades cervicalment a les 37 ò 30 h després de la injecció de hCG).
     El tractament dels espermatozoides de porcí amb CLC va ampliar (P < 0,05) els límits de resistència osmòtica dels espermatozoides refrigerats tant en el costat hipo- (50, 75 i 150 mOsm/kg) com hiper-osmolar (600 i 800 mOsm/kg). Així, com a mínim el 45% dels espermatozoides tractats amb CLC van mantindre la integritat de la seua membrana (%LS) i entre el 40 i el 50% van mantindre el percentatge d'espermatozoides mòbils progressius (%PMS) i mòbils totals (%TMS) respectivament. Després de la descongelació, els espermatozoides tractats amb CLC van mostrar valors semblants al control quant a qualitat espermàtica (percentatge d'espermatozoides vius amb acrosoma intacte, %LIA; %TMS; %PMS), però van ser capaços de mantindre la seua qualitat durant més temps (%LS, %TMS i %PMS, +1,5 h; P < 0,05) que les mostres control. A més, es va observar que els espermatozoides conservats a 16 ºC mantenen una qualitat acceptable durant almenys 6 h (43% TMS i 30% PMS) i després de 26 h les mostres mantenen 55% de LS i 28% de TMS. Açò podria resultar útil per al maneig d'este tipus de semen en les granges.
     Els espermatozoides tractats amb CLC després de la descongelació van presentar un estat de capacitació i una dinàmica de capacitació semblants a les mostres control. A més, este tractament no va afectar la dinàmica de la integritat de la cromatina. No obstant, els espermatozoides tractats amb CLC van presentar major capacitat d'adherència (+5; P < 0,0001) a les cèl·lules epitelials de l'oviducte in vitro que les mostres control.
     Respecte a la capacitat fecundant, els espermatozoides tractats amb CLC van penetrar més eficaçment els ovòcits immadurs (+17%; P < 0,0001) i es va observar un major nombre d'espermatozoides penetrats per ovòcit (+2; P < 0,0001) in vitro que en les mostres control. No obstant, este tractament no va millorar la capacitat fecundant dels espermatozoides in vivo (ni a 37 ni a 30 h d'asincronia), encara que quan es va reduir la asincronia entre la inducció de l'ovulació i la inseminació (de 37 a 30 h), es va observar una millora en el percentatge de fertilitat i es va igualar als valors obtinguts amb les mostres control (P > 0,05). D'altra banda, les mostres control van ser igualment eficaços a les dos asincronies.
     Encara que les dades obtinguts no resulten concloents, és possible que este tractament modifique l'estructura i organització de la membrana plàsmica i com a conseqüència la seua funcionalitat. Desconeixem en què consistix exactament esta modificació, però pareix que influïx en els processos que intervenen en la fecundació, i estos espermatozoides tractats amb CLC necessiten asincronies (entre ovulació i inseminació) diferents de les utilitzades per a les dosis de semen congelat-descongelat.