RESUM L’objecte d’aquesta Tesi consisteix en la proposta d’una formalització teòrica del procés de fatiga d’alt ciclatge en metalls dúctils. Es tracta aquest d’un camp interdisciplinari molt complex, amb moltes derivacions en diversos camps tecnològics i amb una molt àmpliament i històricament dilatada experimentació, especialment dirigida a metalls i estats de tensió simples. Per això, es va considerar que aquesta Tesi inclogués en primer terme aquelles referències i elements teòrics necessaris per a l’adequada exposició posterior de la fenomenologia i les seves corresponents modelitzacions, d’una banda i, per l’altra, de les contribucions essencials de la recerca en aquest camp. Aquest objectiu s’aborda en el primer capítol. Els dos primers epígrafs del capítol 2 estan destinats a la descripció de l’estat actual de les modelitzacions empíriques de la fatiga d’alt ciclatge en assaigs uniaxials i de l’acumulació de dany en aquests processos. El tercer epígraf d’aquest capítol és una descripció de l’estat actual de la recerca, en general, i de la generació i evolució del dany, amb especial atenció als seus fonaments termodinàmics. El quart epígraf d’aquest capítol presenta una proposició de formalització teòrica adient amb els resultats previs i al desenvolupament de la investigació que es pretén. Per tant, aquesta proposta de modelització teòrica constitueix efectivament, una aportació, però no una contribució essencial d’aquesta Tesi, atès el seu caràcter d’establerta ad hoc per a l’objectiu pretès en aquest treball. El capítol 3 ofereix la primera contribució substancial d’aquesta Tesi. En aquest capítol es proposa una nova modelització teòrica del dany aliena a la introducció d’una nova variable interna independent de dany. Efectivament, s’exposa la feblesa del models fonamentals en l’assumpció de tal hipòtesi i , per tant, en aquesta Tesi es considera que la variable associada a l’evolució del dany no pot ser una altra que la pròpia tensió real en cada instant, construint-se una nova formalització basada en aquest concepte. S’ha comprovat que el model proposat suposa una generalització del model clàssic de dany quan es refereix a processos uniaxials i s’ha resolt igualment en aquest capítol la dificultat intrínseca als models de dany en la seva extensió a estats anisotròpics, conseqüència de qualsevol tipologia d’acció externa, comprovant la seva adequació als resultats previs basats en variables internes independents de dany. El capítol 4 es destina a l’exposició d’una segona contribució essencial d’aquest treball, amb la proposta d’un criteri energètic d’inici de fatiga, o de dany, híbrid multiaxial. Es defineix així una nova superfície límit de creixement de dany i la seva evolució, sota equacions formalment equivalents a les equacions d’evolució de deformació plàstica. Aquest criteri, introduït amb caràcter absolutament general, presenta una gran adequació amb els resultats experimentals previs en assaigs de diversa tipologia. La modelització proposada en els capítols 3 i 4 mostra un paral·lelisme formal absolut amb la modelització teòrica del procés de deformació plàstica, permetent això el desenvolupament de models més senzills d’acoblament del dany en processos elàstics i plàstics. En el capítol 5 s’introdueix el concepte de concentració de tensions, inherent a l’evolució del dany per avanç de fissuració en la fatiga d’alt ciclatge i es proposa una descripció teòrica del procés d’acumulació de dany sota l’aplicació de tensió alterna que permet una constatació de la fenomenologia descrita per les corbes de Wöhler. D’altra banda, l’enfocament aquí proposat de la concentració de tensions permet abordar aspectes referents a la rigidesa, resolent al respecte el cas bàsic de l’element barra de directriu recta. Una darrera contribució queda proposta en aquesta Tesi, amb l’aportació d’un model d’estimació estructural que contempla la rigidesa del conjunt per efecte de la fatiga d’alt ciclatge. El capítol 6 està dedicat a l’anàlisi de les conclusions parcials ja establertes en el desenvolupament d’aquesta memòria i a la formulació de les possibles línies d’investigació que les esmentades conclusions podrien permetre.