Sipnosi


L’ús de codis és una eina fonamental en Seguretat Nuclear per a la simulació de diferents situacions en reactors de potència. En particular, els codis termohidràulics d’estimació òptima ens permeten simular de forma més realista els fenòmens que succeeixen en una central nuclear amb la representació del circuit primari. Al seu torn els codis neutrònics de dinàmica del nucli, ens permeten una definició i simulació més precisa del nucli.

L’ús dels codis acoblats permet l’optimització de les propietats dels codis separats, ja que es produeix la transferència d’informació recíproca i actualitzada en cada pas de temps. El codi termohidràulic s’alimenta amb els valors de potència generats pel codi neutrònic i proporciona els valors de les variables termohidràuliques que utilitzarà el codi neutrònic per a la selecció de les seccions eficaces i dels valors actualitzats de potència.

L’interès per estos codis es deu a més a la seua capacitat de proporcionar un càlcul més precís que la combinació dels diferents codis independentment, ja que es redueix la incertesa i els errors associats a la transferencia de dades entre ells.

Però un dels principals problemes d’estos codis acoblats és l’elevat temps d’execució necessari, per la qual cosa l’optimització del model del nucli i de planta és molt important. També influeix de manera considerable el pas de temps de càlcul o d’actualització utilitzat. Per tant cada simulació requereix d’una anàlisi prèvia per a l’optimització de tots aquests factors.

En aquesta Tesi els codis d’interès són els relacionats amb la física del reactor, la termohidràulica i la neutrònica. La cobertura del treball és des de la generació de llibreries de paràmetres neutrònics amb la definició de nuclis reduïts fins a l’acoblament de codis neutrònics i termohidràulics. Per a la validació del treball s’analitzen diversos fenòmens reals o teòrics característics en reactors nuclears.