RESUM
La present tesi doctoral aborda una completa anàlisi del Reial Col.legi de Corpus Christi de València. L’estudi s’ha realitzat des d’un punt de vista arquitectònic i comprèn tot l’edifici en el seu conjunt. Esta institució conserva abundant documentació en el seu arxiu, com (a) àpoques, documents notarials, incunables i un gran nombre de llibres. El seu funda­dor va ser el beat D. Juan de Ribera, que després del Concili de Trento decidix construir la seua pròpia institució seguint les (seues) disposicions d’aquest concili, per la qual cosa des de la seua fundació s’ha dedicat a la formació de sacerdots. 
Hem estructurat este treball entorn a l’anàlisi històrica, morfològica, del procés cons­tructiu i dels materials que constituïxen este singular edifici.
S’ha realitzat un seguiment de la planimetria històrica, que ha permès conèixer d’esta manera com ha sigut representat el Col.legi al llarg de la història. Hem analitzat l’organització urbanística de l’àmbit del Seminari, i hem realitzat una hipòtesi de la distribu­ció de les parcel.les que existien abans de la construcció del Col.legi (1586-1610) . Conèixer l’arquitectura de la Contrareforma proposada per Carlos Borromeo ens ha permès corro­borar o desmentir alguns aspectes relacionats amb la seua construcció. 
De l’estudi de la documentació s’ha elaborat una base de dades digitals que ha permès estudiar els diversos aspectes amb major facilitat i proposar una hipòtesi del procés constructiu de l’edifici.
Un altre aspecte important d’este treball ha sigut l’elaboració de documentació grà­fica (plantes, alçats i seccions) amb gran precisió, al partir d’un escanejat làser del conjunt, i ens ha permès realitzar un model tridimensional que ajuda a entendre millor la seua se­qüència constructiva.
Des del punt de vista constructiu i amb vista a una futura intervenció per restaurar el Col.legi, hem considerat essencial una anàlisi dels materials que ho conformen, realitzant diversos assajos de laboratori (lupa binocular, microscopi petrogràfic i electrònic, determi­nació de densitat, elements químics, etc.) així com altres tècniques no destructives (tecno­logia termogràfica), comparant ambdós resultats, sent aquesta la principal aportació del treball.