Resum
La influència de la temperatura sobre l'electrofisiologia cardíaca és un fet
conegut, encara que els efectes de les seues variacions regionals sobre els
paràmetres electrofisiològics del miocardi i sobre les característiques de
l'activació durant la fibril·lació ventricular (FV) no han sigut prou investigats.
En models experimentals, l'anàlisi de l'efecte modulador exercit pels canvis
locals de temperatura pot aportar informació sobre els mecanismes que
sustenten la FV o els procediments encaminats al seu control efectiu. En esta
Tesi Doctoral s'ha desenvolupat un sistema de modificació de la temperatura
miocàrdica, en models de cor aïllat, capaç de crear condicions d'hipotèrmia i
hipertèrmia controlades circumscrites a una regió limitada del teixit. En la seua
implementació s'ha emprat un elèctrode extraplà fabricat en tecnologia thickfilm
que permet l'aplicació d'estímuls i l’enregistrament simultani dels
electrogrames ventriculars a distintes temperatures. Este sistema ha sigut
utilitzat, en cors aïllats i perfundits de conill, per a quantificar els efectes de la
hipotèrmia i l'hipertèrmia locals sobre els paràmetres característics de la
freqüència d'activació de la FV i sobre els paràmetres electrofisiològics
obtinguts durant estimulació basal. La temperatura epicárdica de la paret lliure
del ventricle esquerre s'ha modificat entre 17 ºC i 42 ºC. Els resultats obtinguts
mostren que la hipotèrmia local prolonga els períodes refractaris ventriculars i
reduïx la velocitat de conducció durant l'estimulació basal, mentres que la
hipertèrmia té l'efecte contrari. A pesar d'estes variacions, la longitud d'ona del
procés d'activació no patix canvis significatius. D'altra banda, durant la FV la
hipertèrmia local accelera de manera reversible l'activació en la zona en què és
aplicada, mentres que la hipotèrmia l'alentís. En el marge de temperatures
estudiat, hi ha una relació lineal entre la freqüència dominant de la FV o la
mitja de l'interval d'activació i la temperatura. Finalment, les proves realitzades
posen de manifest que, al contrari del que ocorre amb la hipotèrmia global,
l'alentiment experimentat per la FV en la zona on s'efectuen els canvis de
temperatura no aconseguix provocar modificacions globals de l'activació ni la
interrupció de l'arítmia.