RESUM

    La majoria de les espècies Prunus tenen tendència a fer un gran nombre de fruits, però això redueix la possibilitat d’aconseguir una grandària i qualitat del fruit comercial en la collita. Com a efecte derivat, alterna cicles productius que poden ser iniciats des de gibberel·lines produïdes a les llavors, que són la causa principal d’inhibició del procés d’iniciació de la inducció floral. Per a augmentar la grandària individual del fruit, els cultivadors aclareixen manualment els fruits, però això significa un cost alt que en redueix els ingressos. No obstant això, l’efecte de les gibberel·lines pot ser usat agronòmicament per a vèncer aquests problemes. 
    
    Aquesta tesi PhD desenvolupa una tècnica agronòmica senzilla per a reduir la floració i consegüentment el cost de l’aclarida manual de cultivars de Prunus, per mitjà de l’aplicació d’àcid gibberèl·lic, i estudia les conseqüències del fruit, dels inhibidors de la síntesi de gibberel·lines (paclobutrazol, prohexadiona de calci) i de les fraccions de carbohidrats i nitrogen en el procés floral. També se estudien les necessitats de temperatura per a brotar o florir, i la seua dependència en el contingut de sucres, mitjansant la tècnica de one node cutting.
    
    Els experiments es van dur a terme en tres horts comercials a la zona de València, Espanya, i un a Esperanza, l’Argentina. L’aplicació d’àcid gibberèl·lic durant el període d’inducció floral redueix la floració entre 40%-50% en bresquilleres i pruneres, en què  50 mg l-1 de GA3 és la concentració més apropiada. L’aplicació d’àcid giberèl·lic també afecta la distribució floral al llarg del rebrot i alguns aspectes de l’eficiència del PSII. Els resultats també evidencien un efecte inhibitori del fruit en el procés de floriment, el qual actua directament, per reducció del nombre de gemmes florals, i indirectament, per reducció del nombre de rebrots desenvolupats, la seua llargada, nombre de nodes i nombre de gemmes. Aleshores admetem com a hipòtesi que la florida no és un procés inductiu sinó un procés inhibitori. Ni sucres solubles en el floema de la saba dels brotons ni reserves de carbohidrats en arrels fibroses s’han vinculat al procés d’iniciació floral, sinó amb l’energia subministrada per a brotar. De totes maneres, trobem evidències d’algunes pertorbacions dels processos de reducció del nitrat en els arbres que tendeixen a penes a florir. 
    
    Els experiments realitzats amb refrigeració artificial mostren que una refrigeració excessiva minva el percentatge de brotada floral en menys cultivars refrigerats i minva el percentatge de brotada floral. D’altra banda, el temps mitjà de brotació (MTB) de gemmes vegetatives va disminuir mes rapidament per l’efecte del fred que el de les gemmes de flor. El treball també demostra una correlació negativa entre el nombre d’hores de fred acumulat fins a la brotada i el nombre d’unitats de calor acumulada des de l’aclarida fins a la plena floració, i aquesta refrigeració indueix a canvis metabòlics en carbohidrats i nitrogen en el teixit adjacent de les gemmes. Finalment, demostra que la brotada comença quan el pes de la gemma augmenta significativament respecte al seu pes en la caiguda de les fulles, tant en gemmes florals com vegetatives. Així, els resultats confirmen la utilitat del mètode de conreu de varetas per a complementar els experiments al camp en la recerca d’un model únic del procés de la laténcia. 
    

Resumen

Resumen

3