RESUM
Durant l'últim segle s'han realitzat nombroses investigacions relatives al comportament a tallant d'elements estructurals de formigó armat, les quals han donat lloc a un gran nombre de publicacions científiques.

Amb l'arribada al mercat de nous materials com el formigó reforçat amb fibres (FRF), també s'ha estudiat el comportament a tallant d'elements produïts amb aquest material.

Aquesta tesi doctoral tracta de llançar algunes llums sobre el comportament a tallant d'elements fabricats amb HRF, per això s'ha dut a terme un profund i exhaustiu anàlisi de la bibliografia més rellevant, per tal de detectar possibles deficiències o problemes que encara no han estat estudiats.

Un gran nombre d'investigadors han presentat noves fórmules per avaluar la resistència a tallant i, al seu torn, aquestes han estat comparades amb altres existents. En aquesta tesi doctoral no es proposa una nova fórmula d'avaluació del tallant a afegir a la llarga llista que ja existeix, sinó que es pretén verificar la fiabilitat dels codis de disseny actuals mitjançant comparacions amb assajos experimentals. 

Es pretén també verificar la influència del tamany de l'ala en la resistència a tallant i si s'hauria d'introduir un factor per considerar aquest efecte en les fórmules de disseny (aquest factor apareix en algunes formulacions de tallant per elements de FRF però no apareix en les formulacions de tallant per elements sense fibres).

També s'han dut a terme assaigs experimentals en bigues fabricades amb formigons de diferents resistències a compressió i diferent quantitat i qualitat de fibres per així estudiar la seua influència en el tallant, així com també s'ha estudiat l'efecte tamany al tallant.

Finalment, es van fabricar plaques alveolars amb FRF, amb la finalitat d'aconseguir els beneficis de les fibres en el comportament a tallant, considerant la impossibilitat de        col.locar armadura transversal dins de les plaques alveolars.