RESUMEN DE LA TESIS EN VALENCIÀ S'han generat 6-alquilidenciclohexa-2,4-dienones (metiluros d'o-quinones) per mitjà de fotòlisi de 2-(2'-cicloalquenil)fenols i han sigut atrapades amb metanol, per a donar lloc a productes de cadena oberta. Els millors resultats es van obtindre amb els derivats amb ciclohexenilo. En el cas del derivat amb cicloplentenilo, no es va observar el fotoproducte, mentres que sí es van formar xicotetes quantitats des dels anàlegs d'anells de 7- i 8-membres. Per tant, la grandària de l'anell apareix com un factor clau en la formació de metilurs d'o-quinones. Este resultat experimental ha sigut racionalitzat per mitjà de càlculs DFT. D'altra banda, la substitució sobre el fenol també pareix jugar un paper important en el procés. D'esta manera, els grups electró acceptors com el CF3 acceleren la reacció, mentres que ocorre el contrari en el cas dels grups electró donors com l'OCH3. Açò s'explica per mitjà d'un mecanisme de TPIEE, ja que els anteriors resultats són consistents amb les acideses en l'estat excitat dels diferents fenols. La falta de reactivitat observada en el cas del p-acetilfenol, on el rendiment quàntic d'encreuament intersistema és pròxim a la unitat, permet descartar un mecanisme des de l'estat triplet. Per altra banda, s'han estudiat les propietats fotoquímiques i fotofísiques de tres 8-alil-1,2,3,4-tetrahidroquinolines. Estos compostos exhibixen un comportament fotoquímic semblant al de la la 2-alilanilina, patint fotociclació a lilolidines. Els espectres d'absorció, emissió i excitació de les 8-alil-1,2,3,4-tetrahidroquinolines, emprant els convenients compostos models per a la seua comparació, demostren la formació d'un complex intramolecular NH/pi en l'estat fonamental (AB). Esta espècie pot absorbir llum a longituds d'ona llarga (330-340 nm), donant lloc al corresponent complex excitat AB*. L'emissió des d'AB* està desplaçada cap al roig (420 nm) respecte a l'observada quan el monòmer A és excitat (longitud d'ona d'excitació = 300 nm). Estos resultats experimentals han sigut racionalitzats per mitjà de càlculs DFT. A més, hem generat el birradical 1,5-difenil-1,5-azapentanodiilo per fotòlisi de la pirrolidina 1,2-difenilazaciclopentano. Entre les rutes de reacció seguides pel birradical, la formació de l'enllaç C-N amb tancament de l'anell va resultar ser el procés predominant, com va determinar la irradiació per separat de qualsevol dels dos enantiòmers purs del 1,2-difenilazaciclopentano. La desproporció va ser un procés minoritari i només va tindre lloc via abstracció de H pel radical benzílic C5. Un altre procés minoritari va ser la transposició C5-arilo, amb formació de la 5-fenil-2,3,4,5-tetrahidro-1H-benzo[b]acepina equivalent a la transposició foto-Claisen del 1,2-difenilazaciclopentano. De la mateixa manera, el birradical 1,4-difenil-1,4-azabutanodiilo va ser generat per fotòlisi de l’acetidina 1,2-difenilazaciclobutano. Esta espècie va patir predominantment ruptura de l'enllaç C2-C3, com va indicar l'extensa formació d'estiré. Encara que la formació de l'enllaç N1-C4 també va tindre lloc, este no és la ruta majoritària que té lloc des del birradical. A més, també es va observar la transposició C-4-arilo per a donar la 4-fenil-1,2,3,4-tetrahidroquinolina. Totes les rutes de reacció possibles van ser estudiades teòricament al nivell computacional UB3LYP/6-31G* i es va trobar que els resultats estaven d'acord amb les observacions experimentals. En este capítol hem estudiat les pràcticament inexplorades reaccions que tenen lloc des de processos de TP/TE acoplats, comparant-les amb els processos fotoquímics ben coneguts de transferència de protó (TP) i d'electró (TE). Per a resoldre este assumpte s'ha dissenyat un model simple (el 2-alil-3-aminofenol) que combina la fotoquímica coneguda del 2-alilfenol (AF) i la 2-alilanilina (AA) en la mateixa molècula. D'esta manera, hem aconseguit determinar el mecanisme involucrat, per mitjà de l'estudi dels processos fotoquímics irreversibles que tenen lloc. La cinètica de fotociclació dels 2-alil-3-(o 5-) aminofenols està dramàticament accelerada, quan la comparem amb la dels compostos de referència, com a conseqüència d'un procés adaptat de transferència de protó/electró.