RESUM DE LA TESI

INTRODUCCIÓ
	El principal problema que afecta la vida útil de les estructures de formigó armat és la corrosió de les armadures. Un dels riscos més importants per aquesta corrosió és la carbonatació del recobriment de formigó, la qual produeix una reducció del pH de la dissolució intersticial i, conseqüentment, la despassivació dels acers de reforç. L’altre procés que suposa un gran risc per a la corrosió de les armadures està constituït per l’ingrés de ions clorur. Quan una quantitat suficientment alta de clorurs arriba a la superfície de l’acer, es produeix una ruptura local de les condicions de passivació de l’acer que fa que aumente significativament la velocitat de corrosió de les armadures. Per aquestes raons, la investigació en nous conglomerants que afavoreixen la resistència a la corrosió de les armadures és un camp d’interés per l’enginyeria civil.
	El catalitzador de craqueig catalític (FCC) és un material de base silicoaluminosa i estructura zeolítica que s’usa en les refineries de petroli. Quan l’FCC perd les seues propietats catalítiques, s’ha de substituir per nou catalitzador. El residu de catalitzador desactivat s’elimina i es tracta com a residu inert. En els últims anys, alguns investigadors han estudiat les propietats d’aquest residu com a material puzolànic com a addició en morters y formigons. En aquests estudis s’ha comprovat que l’FCC millora les propietats mecàniques dels morters i formigons degut a una densificació de la matriu cementícia que està causada per la reacció puzolànica. No obstant, existeix una carència en el coneixement de com la incorporació d’aquest residu pot afectar la corrosió de les armadures de formigó davant els clàssics atacs per diòxide de carboni i clorurs.

OBJECTIU
	En aquest treball s’ha estudiat el paper del FCC en el procés de corrosió de les armadures de formigó, quan s’usa com a substitució parcial de cement. Les provetes de morter amb FCC s’han sotmès a ambients agressius (CO2 i Cl-). Per això s’ha dividit el treball en diferents etapes abarcant les dues classes d’ambients (carbonatació i clorurs) i l’efecte d’aquestes condicions agressives en la matriu cementant i la corrosió de les armadures.

RESULTATS
Efecte de la carbonatació en la matriu cementant de cement/FCC
	S’han realitzat proves de carbonatació accelerada de morters amb distints nivells de substitució de cement per FCC i varies relacions aigua/material cementant (a/mc). En aquestos s’ha pogut comprovar que el consum de part de la reserva alcalina dels morters degut a la reacció puzolànica del FCC, pot ser un factor que accelere el procés de carbonatació dels recobriments de formigó. No obstant, aquest fenomen solament s’ha posat de manifest per a relacions a/mc altes. Per a relacions a/mc per davall de 0,5, la incorporació de FCC en quantitats fins al 15% respecte de la massa de cement, no oferia diferències significatives de velocitat de carbonatació. En aquestes proves també es va poder comprovar que la substitució de cement per FCC produïa una densificació de la microestructura de la matriu cementant.

Efecte de la carbonatació en la corrosió d’armadures embegudes en morters de cement/FCC
	En les proves de mesura de la velocitat de corrosió d’acers en condicions de carbonatació es va observar que la incorporació de fins un 15% d’FCC no afectava de forma significativa la corrosió dels acers quan es mantenien relacions a/mc per davall de 0,5. Per damunt d’aquest valor, el període d’iniciació de la corrosió era més curt per als acers que es trobaven embeguts en els morters amb FCC. No obstant, els valors de velocitat de corrosió que es van obtenir per als acers dels morters que no portaven FCC, després de la despassivació, eren pareguts als que oferien els que sí portaven FCC. Això fa que, si bé la corrosió començaria abans per als morters amb FCC, la vida útil d’estructures amb FCC solament seria lleugerament més curta (la diferència entre els períodes de iniciació de cadascun dels recobriments). Per a relacions a/mc baixes, no es van observar diferències entre els acers embeguts en morters amb FCC i els dels morters sense FCC.

Efecte de l’ingrés de clorurs en la matriu cementant de morters de cement/FCC
	Es va comprovar que la major proporció de aluminats que ofereix l’FCC produeix una major capacitat de fixació de clorurs en la matriu cementant dels morters que incorporen FCC. Això fa que el coeficient de difusió de clorurs en estat no estacionari dels morters amb FCC siga menor que el dels morters sense FCC. A més, la densificació de l’estructura deguda a la reacció puzolànica, també produeix un descens dels coeficients de difusió de clorurs en estat estacionari respecte als morters que no incorporen FCC. Tot això apunta a que els morters amb FCC ofereixen una major resistència a l’ingrés de clorurs que el morters sense FCC.

Efecte de l’ingrés de clorurs en la velocitat de corrosió d’acers embeguts en morters de cement/FCC
	La major resistència a l’ingrés de clorurs dels morters amb FCC que s’ha comentat abans, fa que la velocitat de corrosió dels acers embeguts en morters amb FCC siga menor a l’oferida pels morters sense FCC. Això fa que l’umbral de clorurs dels morters amb FCC es situe en valors prop al 2% respecte a la massa de cement, el que suposa una millora molt important respecte dels marges de seguretat de la instrucció de formigó EHE, on es fixa com a límit màxim de clorurs el 0,4% respecte del pes de cement.

CONCLUSIONS
	Addicionalment a les millores de les propietats mecàniques que ofereix l’FCC s’ha pogut comprovar que aquest residu no empitjora la corrosió de les armadures davant un atac per carbonatació usant relacions a/mc baixes, i que millora de forma molt significativa la corrosió de les armadures davant un atac per clorurs.