Resum
L’objectiu de la tesi és el processat de senyals en les bandes de microones i terahercis mitjançant dispositius òptics operant en la banda de comunicacions. El processat mitjançant tecnologia convencional presenta una sèrie de limitacions que la tecnologia òptica permet resoldre. Per una banda, els dispositius electrònics de microones tenen pèrdues considerables i estan limitats en ample de banda. En aquest cas la tecnologia de fibra òptica proporciona avantatges en termes de baixes pèrdues i ample de banda pràcticament il•limitat. Per altra banda, el processat de senyals de terahercis s’ha dut a terme tradicionalment mitjançant elements en espai lliure amb els problemes de grandària i estabilitat que això implica. Gràcies al recent desenvolupament de generadores i detectores de terahercis alimentat per llum a 1.55 µm el processat pot portar-se a terme utilitzant tecnologia òptica, la qual cosa proporciona sistemes de processat més compactes i estables.
	La tesi es centra en el filtrat de senyals de microones així com en el processat de polsos òptics de femtosegons tant per a incrementar la densitat espectral de radiació de terahercis com per a implementar línies de retard. Es proposa l’aplicació de l’efecte de mesclat de quatre ones en cascada com una manera d’incrementar el nombre de coeficients de filtres de resposta finita basats en dispersió. També es proposen implementacions de filtres passabanda no periòdics útils en aplicacions de radiofreqüència basats en la impressió de filtres òptics en el domini elèctric. En un cas s’utilitza una xarxa de Bragg en fibra amb un desfasament sintonitzable en la seua estructura periòdica mentre que en l’altre s’empra un micro anell ressonant fabricat en silici.
	En quant al processat de senyals de terahercis es proposen tècniques per a augmentar localment la densitat espectral de potència. Una es basa en la distribució no lineal de polsos ultracurts per fibra òptica mentre que l’altra modula l’espectre de la font òptica en el domini temporal mitjançant dispersió i una estructura interferomètrica d’amplificadores òptics de semiconductor. S’espera que l’augment de la potència de terahercis generada, tant mitjançant fonts més eficients com mitjançant processat òptic, permet utilitzar estos sistemes per portar a cap espectroscòpia no lineal i detecció a distància.
	Finalment, també s’estudia la generació de retards òptics amb l’objectiu de substituir les línies de retard basades en espills i etapes de translació motoritzats que s’utilitzen habitualment. Les solucions proposades es basen en saturació d’un amplificador òptic de semiconductor això com en la modulació banda lateral única amb portadora suprimida de l’espectre dels polsos. La primera solució proporciona retards xicotets encara que és escalable i no eixampla els polsos de femtosegons, mentre que la segona aconsegueix retards considerables a canvi d’eixamplar els polsos degut a la dispersió de tercer ordre de la fibra.