La telefonia mòbil cel·lular ha passat d’ésser una iniciativa pionera (que data de principis dels anys 80), a transformar-se en el nou estil de vida que és a l’actualitat, amb milers de milions de terminals repartits per tot el món. No obstant, com amb tot recurs radio, la porció de l’espectre assignada per a aquest tipus de sistemes resulta un bé escàs. El creixement més enllà de tota predicció anticipada ha convertit la gestió eficient d’aquest recurs en un desafiament essencial al que els operadors cel·lulars han d’enfrontar-se quotidianament. Aquesta gestió, asismisme, contribueix a administrar les demandes d’un tràfic diversificat i en continuat augment, a la vegada que assegura la viabilitat i l’èxit comercial d’aquest tipus de xarxes.

El “Control d’Admissió de Sessions” (CAS) constitueix un mecanisme de gestió dels recursos radio, d’importància en el disseny i operació de les xarxes mòbils cel·lulars. Les característiques pròpies d’aquest tipus de xarxes (escassesa i variabilitat en la quantitat de recursos i la mobilitat dels terminals) aporten una major complicació al CAS. En concret, la mobilitat fa complex el  garantir de manera probabilística que una nova sessió tindrà suficients recursos disponibles en les cèl•lules visitades mentre la sessió està en curs com per a respectar els requisits de “Qualitat de Servei” (QoS) de la mencionada nova sessió i del rest de les ja presents en el sistema.

Per raons d’eficiència en la reutilització de l’espectre radioelèctric, la fragmentació cel·lular està experimentant un increment la conseqüència del qual són cèl•lules de tamany cada vegada més reduït, i per això, un augment en la freqüència amb la que es tenen que produir els traspassos entre cèl·lules. Això, unit a la disparitat de requisits de QoS, demandes de recursos i perfils de tràfic ofert entre tots els serveis emergents de nova generació provoca que l’absència d’un mecanisme adequat de gestió desemboque en una utilització inadequada dels recursos radio.

El treball contingut en aquesta tesi tracta de contribuir a la caracterització, comprensió i desenvolupament de mecanismes per a la convenient gestió dels recursos en les xarxes mòbils cel•lulars. En concret, l’aportació que compren aquest esforç inclou el desenvolupament de models, algoritmes i mètodes per estudiar el control d’admissió des d’una perspectiva estacionària, i el desenvolupament d’esquemes  que optimitzen el comportament del control d’admissió de manera adaptativa amb respecte a les situacions no estacionàries dels sistemes reals.