RESUM
En este treball s’ha estudiat el comportament agronòmic de la varietat Bobal, a
través del seguiment de la seua maduració en diferents condicions agrològiques i amb
aportacions hídriques diferenciades. També s’han assajat diversos sistemes d’avaluació
del contingut antociànic i fenólic en raïms, i s’han correlacionat els continguts en els
raïms amb els continguts finals dels vins que s’han elaborat.
El màxim contingut antociànic s’aprecia vint dies després del verol en totes les
parcel·les. La parcel·la més jove presenta grans de grandària més petita, menor pH,
major acidesa total, major contingut en àcid tartàric i menor en àcid màlic, menor
contingut en sucres i en antocians i un nivell mig de fenols.
La parcel·la situada en la zona més càlida i amb reg d’hivern, presenta grans de
grandària superior, valor alts de pH, menor acidesa total, menor contingut en àcid
tartàric i major en màlic, valors intermedis en sucres i molt baixos en antocians, fenols i
intensitat colorant.
El moment més sensible a l’aportació hídrica se situa entre la brotació i el verol.
S’observa un increment notable de la productivitat i del pes del gra amb el reg.
S’aprecia diferència en el contingut en antocians, disminuint conforme augmenta la dosi
de reg. No s’observa influència en els sucres, acidesa total, pH i àcid tartàric. S’aprecia
una disminució en la intensitat colorant. S’obtenen vins amb valors superiors de pH i
d’àcid màlic i inferiors d’acidesa total, àcid tartàric, antocians, fenols i intensitat
colorant.
Els índex de maduresa estudiats en raïms de Bobal presenten una variabilitat
molt elevada i no es correlacionen amb cap factor dels raïms o dels vins.
Els factors que més influeixen en l’apreciació de la qualitat sensorial dels vins
negres de Bobal són el contingut en etanol i els continguts en antocians i fenols. A més,
es prefereixen vins amb menor contingut en àcid tartàric i major en àcid màlic.