Resum En aquestes últimes dècades, l'enginyeria de teixits ha arribat a éser uns dels camps d'aplicació amb més futur per als polímers macroporosos utilizats com a bastides o matrius poroses tridimensionals on les cèl·lules es poden cultivar. L'enginyeria de teixits és una branca relativament jove que barreja la ciència de materials, biologia, enginyeria i medicina. Hi ha molts grups d'investigació estudiant l'òptima configuració química i física de nous biomaterials que interactuen amb cèl·lules vives per reconstruir teixits. Aquestos biomaterials poden ser permanents o biodegradables. També poden ser materials d'origen natural, sintètics o híbrids. És necessari desenvolupar aquestos materials perquè siguen compatibles amb els sistemes vius o amb les cèl·lules vives in vitro e in vivo. Els majors reptes d'aquest camp són les característiques de disseny que cal considerar a nivell molecular. Els materials bastides per a cultiu cel·lular han de tenir una estructura altament porosa amb una relació superfície/volum que permeta l'ancoratge cel·lular. Han de ser suficientment rígids per mantenir una forma donada però també tenir flexibilitat. Han de resistir la tensió aplicada in vivo mentre el teixit reparat es desenvolupa. Una de les formes d'obtenir un polímer porós és mitjançant la polimerització en dissolució. D'aquesta manera, els porus es formen com a conseqüència de la segregació del dissolvent de la xarxa polimèrica durant el procés de polimerització. En aquesta tesi, s'han sintetitzat xarxes polimèriques de polimetacrilat de metil (PMMA) per polimerització en presència d'etanol. En aquest cas, comparant-ho amb el poliacrilat d'hidroxietil (PHEA) polimeritzat de la mateixa forma, els porus no es col·lapsen durant el procés de secat i són molt més grans. S'han sintetitzat una serie de xarxes de PMMA porós i no porós amb diferents porositats i continguts d'entrecreuador per polimerització radical. Sembla que les bastides polimèriques que estan fets amb una combinació de materials hidròfils e hidròfobs són més interessants per a les aplicacions d'enginyeria de teixits. És per aquest motiu, que el PMMA macroporós hidròfob, és recobreix amb un polímer hidròfil mitjançant polimerització per plasma. Amb aquests antecedents, podem dir que aquesta tesi es basa en la síntesi i caracterització d'un nou biomaterial macroporós que podria emprar-se amb èxit com a suport per a cultiu cel·lular. El PMMA macroporos es col·loca en atmòsfera saturada de vapor de monòmer d'acrilat d'hidroxietil. L'absència d'iniciador tèrmic o fotosensible fa difícil l'inici del procés de polimerització del monòmer adsorbit. Tanmateix, aquest problema es pot resoldre mitjançant la polimerització per plasma. Aquest mètode amb el qual es forma un recobriment hidròfil pur mitjançant polimerització per plasma és molt interessant perquè la porositat del suport polimèric no canvia gaire al final del procés. Algunes mostres poden inclús augmentar la porositat degut a l'unflament produït després d'adsorbir vapor de HEA. Aquest fet és molt important en cultius cel·lulars on la porositat de la bastida és essencial. Aquestos recobriments de poliacrilat de hidroxietil li donen un valor afegit als materials degut al reforçament mecànic produït i a la combinació de grups hidròfils i hidròfobs. S'ha publicat que els grups hidròfobs són necessaris per l'ancoratge de les cèl·lules i els grups hidròfils per la difusió de l'aigua. S'estudia les propietats mecàniques d'aquestos nous materials mitjançant espectroscòpia dinàmica-mecànica (DMS) per a així poder mesurar el reforçament produït pel recobriment hidròfil. Estos resultats mostren un típic sistema bifàsic amb dues relaxacions principals, degut als dominis de PHEA i PMMA. L'espectre dinàmic-mecànic, mostra que els materials sintetitzats en aquesta tesi son uns nous tipus d'hidrogels macroporosos amb un alt mòdul mecànic a temperatura ambient i amb la capacitat d'absorbir aigua, tot mantenint les seues propietats mecàniques. S'aplica el model de blocs de Takayanagi a aquests resultats dinàmic-mecànics per a caracteritzar el comportament bifàsic d'aquests sistemes. Es realitza mesures de porositat per determinar la fracció en volum de porus en la mostra, abans i després del tractament de plasma. Aquestos resultats mostren que el PMMA macroporós amb recobriment hidròfil, augmenta o disminueix la seua porositat després del seu tractament de plasma, depenent de la quantitat d'entrecreuador utilizat en el procés de polimerització. S'observa l'estructura i morfología d'aquestos sistemes macroporosos mitjançant microscòpia electrònica d'escombrada (SEM). El recobriment de PHEA polimeritzat per plasma pot veure's també clarament amb aquesta tècnica. Mitjançant espectroscòpia infrarroja ATR FTIR i anàlisi termogravimètric (TGA), s'estudia la naturalesa i homogeneïtat del recobriment de plPHEA. L'estabilitat d'aquest recobriment hidròfil s'analitza mitjançant calorimetria diferencial d'escombrada (DSC), ATR-FTIR, TGA i immersió en aigua. Es demostra que el plPHEA és molt estable i solament en condicions molt dràstiques, com en aigua bollint, poden sofrir degradació hidrolítica. S'estudia l'absorció d'aigua i propietats de difusió d'aquestos biomateriales mitjançant desorció dinámica, angle de contacte, isotermes d'adsorció d'aigua en equilibri i experiments d'immersió. Es mesura PHEA en bloc i plPHEA amb diferents continguts d'aigua mitjançant DSC per realitzar l'analisi tèrmic de l'aigua al recobriment hidròfil. La cristal·lització en el plPHEA és més rápida degut a la diferent naturalesa química i al fet d'estar interpenetrada amb la matriu hidròfoba de PMMA. Totes aquestes tècniques experimentals suggereixen que el PHEA polimeritzat per plasma està més homogèniament interpenetrat amb el PMMA macroporós polimeritzat amb un 5% en pes d'etilenglicol dimetacrilat (EGDMA). S'han dissenyat aquestos sistemes porosos amb l'objectiu de trobar aplicacions en enginyeria biomèdica, però hi ha també molts altres camps (diàlisi, desalinització d'aigua de mar, etc.) on estos materials podrien emprar-se amb molt d'èxit, degut a la seua gran àrea específica i propietats de difusió. ?? ?? ?? ??