RESUM
El foc bacterià de les rosàcies és una malaltia de fàcil disseminació i
 difícil control que afecta els fruiters de llavor, principalment a la 
perera i pomera, i a plantes ornamentals. L'agent etiològic d'aquesta 
malaltia és Erwinia amylovora, una enterobactèria considerada com a 
organisme de quarantena a la Unió Europea. Ha estat identificada en la 
majoria dels països del centre i nord d'Europa, i en els últims vint 
anys també s'ha estés pels països de la Mediterrània. A Espanya, s'han 
detectat diversos focus des de 1995 en distints hostes provinents de 
diferents Comunitats Autònomes, la majoria de les quals hi han aplicat 
programes intensius d'erradicació.
En aquesta investigació s'ha dut a terme una caracterització fenotípica
 i genotípica d'una extensa col·lecció d'aïllats espanyols 
d'E. amylovora de diversos origens geogràfics, hostes i anys 
d'aïllament. Una vegada avaluades les dades obtingudes, després de la 
realització d'anàlisis fisiològiques, bioquímiques i moleculars de les 
soques espanyoles, s'ha observat l'escassa diversitat fenotípica i 
genotípica dels esmentats aïllats. Tanmateix, els resultats de la 
caracterització molecular mitjançant electroforesi en camp polsant i 
d'altres tècniques, recolzen dues hipòtesis sobre l'origen i la 
disseminació del foc bacterià al nostre país: en primer lloc, la 
introducció de material vegetal infectat procedent d'altres països 
d'Europa com a possible responsable de més d'un dels focus d'infecció 
d'aquesta malaltia a Espanya i, en segon lloc, l'existència d'almenys 
tres fonts d'inòcul distintes. D'altra banda, la primera descripció 
d'una soca d'E. amylovora que manca el plàsmid pEA29 de forma natural, 
representa una novetat amb implicacions importants, no només per al 
diagnòstic molecular de la malaltia, sinó també per a les hipòtesis 
relatives al paper d'aquest plàsmid en la virulència del patògen del 
foc bacterià.