Sinopsi
El cribat mamogràfic consisteix en la exposició sistemàtica i organitzada de dones
asimptomàtiques a mamografia per detectar precoçment qualsevol infermetat durant
les seues primeres etapes. Tanmateix, l’exposició de la mamella a la radiació ionitzant
d’un mamògraf suposa un risc per a la salut de les dones estudiades que és
necessari estimar i controlar. Els mètodes de Monte Carlo s’utilitzen en el transport
de la radiació per estimar magnituds dosimètriques, com la dosi absorbida, que està
relacionada amb el risc d’exposició. S’ha modelat un mamògraf mitjançant el codi de
Monte Carlo MCNP5 per la estimació de la dosi mitja absorbida en la mamella amb
les mesures físiques del kerma en aire en la superfície de entrada (KASE) durant els
controls de qualitat. S’han utilitzat diferents registres dosimètrics o tallies, com la F2,
F4 i F5, aplicant diferents tècniques de reducció de variància (TRV). A partir de les
dosis mitges, s’ha estimat el risc radiològic en el programa de cribat mamogràfic de la
Comunitat Valenciana seguint un model multiplicatiu derivat de processos de Markov,
considerant alguns estudis de control: Life Span Study, els estudis de fluoroscòpia de
Canadà i Massachussets i els tractaments de infermetats benignes a Suecia. L’estudi
s’ha aplicat a diversos mamògrafs digitals (CR i DR) adquirits per el programa de
cribat mamogràfic de la Comunitat Valenciana per l’avaluació de les tecnologies, en
allò que respecta la dosi mitja glandular. El detriment radiològic per la incidència de
càncer de mamella ha segut menor de 9 10-5 dones-any i menor de 6 10-5 dones-any
en el cas de mortalitat, mentres que en mamografia digital la incidència és menor
a 1.3 10-4 i la mortalitat a 8 10-5. Els riscs radiològics són majors en les mostres
poblacionales d’equips digitals perquè les condicions d’exposició (compressió de la
mamella i l’edat) son diferents. Tanmateix, les dosis mitjanes impartides derivades
de la exposició d’un maniquí amb equips analògics, CR y DR han segut similars.