Resum L’ascomicet Monosporascus cannonballus Pollack et Uecker es un dels principals agents fúngics associats al síndrome del “col•lapse”, afecció que afecta al conreu de cucurbitàcies al món i que limita la seua producció en Espanya. Des de principis dels anys vuitanta, els problemes de “col•lapse” causats per aquest fong s’han incrementat en les zones productores de cucurbitàcies de la Comunitat Valenciana. L’inòcul de M. cannonballus el constitueixen les ascospores, que romanen al sòl després de la descomposició de les arrels afectades. Aquestes ascospores podes ser extretes del sòl mitjançant un procés físic, que permet la seua quantificació i seguiment al llarg del temps. Basant-se en aquesta tècnica, s’han realitzat diversos estudis epidemiològics que han permès obtenir resultats innovadors. En el primer d’ells, s’ha estudiat la dinàmica poblacional de les ascospores de M. cannonballus en sòls amb diferents condicions hídriques i de conreu. En camps de conreu de meló, s’ha observat que el nivell d’ascospores arriba al seu màxim set mesos després de la plantació (3-4 mesos després de la finalització del conreu i la mort de les plantes), disminuint posteriorment de forma progressiva, fins arribar a nivells similars als inicials als dotze mesos de la plantació. En camps amb negament hivernal i sense conreu de meló, s’ha observat un descens lent i progressiu del nivell d’ascospores. En aquest cas, s’ha constatat que les ascospores de M. cannonballus poden sobreviure al sòl almenys durant un període de tres anys, sense perdre després la seua infectivitat. S’ha considerat M. cannonballus com un fonc termòfil, amb hàbitat típic de zones desèrtiques i semi-àrides; en aquest estudi s’ha demostrat que es capaç de sobreviure en zones temperades i en condicions de negament prolongat. S’ha realitzat un estudi de quantificació d’ascospores en sòl de camps de meló de diferents zones productores de la Comunitat Valenciana, detectant ascospores de M. cannonballus en tots ells. En els mostrejos realitzats en el moment d’aparició dels símptomes de “col•lapse”, s’han observat diferències significatives entre els camps i entre les zones simptomàtiques i asimptomàtiques, a favor d’unes o altres, segons els camps, però sense trobar diferències significatives entre les línies i les entrelínies. Tanmateix, al comparar els nivells inicials d’ascospores al sòl amb els obtinguts dos o tres mesos després de la finalització del conreu, s’han vist diferents situacions, en ocasions contradictòries, com poden ser un augment al nivell final d’ascospores per gram de sòl, una disminució d’aquest nivell, o que el nivell final d’ascopores per gram de sòl va romandre sense diferències significatives entre els dos mostrejos. Així doncs, s’ha posat de manifest que per a poder estudiar la dinàmica poblacional de les ascospores de M. cannonballus en sòl, és necessari efectuar mostrejos seqüencials. Degut a la complexitat del seu cicle vital (germinació d’ascospores, colonització de les arrels, formació de peritecis i incorporació de les noves ascospores al sòl), el mostrejos puntuals no donen prou informació sobre el nivell d’inòcul d’aquest fonc al sòl. Paral•lelament, s’ha efectuat un estudi seqüencial de la població d’ascospores al sòl de M. cannonballus en diversos conreus de cucurbitàcies (meló, meló d’Alger i meló d’Alger empeltat sobre Cucurbita). La dinàmica poblacional de les ascospores fou diferent segons el diversos conreus estudiats. En meló i meló d’Alger es va produir un descens de la població d’ascospores, degut probablement a la germinació de les ascospores i colonització de les arrels. Aquest descens va coincidir amb l’observació dels primers símptomes en la part aèria i el augment d’aïllament del fonc en les arrels de les plantes afectades. Posteriorment es va observar un increment de la població d’ascospores als dos mesos de la data de plantació, associat a la producció de peritecis en les arrels. Aquest augment en el nombre d’ascospores en les fases finals del conreu, fou significativament major en les línies que en les entrelínies, associat probablement a una major densitat d’arrels en aquelles. En meló d’Alger empeltat sobre Cucurbita, el nivell d’ascospores al sòl es va mantenir estable al llarg de tot el cicle de conreu, no observant-se diferències entre les línies i les entrelínies, ni símptomes en la part aèria, ni peritecis en les arrels, i el percentatge d’aïllament de M. cannonballus fou molt baix durant tot l’estudi. A la vista d’aquest resultats, es considera que l’empelt de meló d’Alger sobre híbrid de Cucurbita es un mètode de lluita eficaç contra el “col•lapse” causat per M. cannonballus. Finalment, s’ha realitzat un estudi comparatiu de patogenicitat entre M. cannonballus, Acremonium cucurbitacearum Alfaro-García, W. Gams et J. García-Jiménez, Rhizopycnis vagum D.F. Farr y Plectosporium tabacinum (van Beyma) M.E. Palm, W. Gams et Nirenberg, efectuant inoculacions conjuntes entre ells en totes les combinacions possibles. No s’ha observat una correlació positiva entre els paràmetres d’índex de danys en arrels (IDR) i pes fresc de la part aèria, determinant que aquest últim no es apropiat per a avaluar un assaig de patogenicitat en hivernacle amb aquests fongs, degut a que les plantes no arriben a fructificar i no es produeix el síndrome de “col•lapse”. Les inoculacions que major IDR van obtenir foren les de M. cannonballus i les seus combinacions, mentre que R. vagum i P. Tabacinum i la seua combinació foren les de menor IDR. S’ha constatat l’importància de M. cannonballus i A. cucurbitacearum dins del grup de fongs implicats en el síndrome.