RESUM TESI DOCTORAL: Francisco Javier Lara García “ESTUDI DE LA GESTIÓ DEL CONEIXEMENT SOBRE ELS RESULTATS ORGANITZATIUS: ANÀLISIS DE L'EFECTE MEDIADOR DE LES COMPETÈNCIES DIRECTIVES”. En el futur, l'únic avantatge competitiu sostenible serà la creació de coneixement organitzatiu i la seva bona gestió (Drucker, 1993; Grant, 1996; Teece, 1998). En la nova economia, el coneixement no és un més dels factors de producció. S'ha convertit en el principal factor (Drucker, 1994). Aquesta visió s'està traduint en l'àmbit empresarial en un creixent interès pel mesurament dels actius intangibles com el capital intel.lectual. El propòsit de la present investigació ha estat estudiar la mediació de les Competències Directives, en la relació entre la Gestió del Coneixement i els Resultats Organitzatius, amb vista a la generació i sostenibilitat d'una sèrie de competències distintives, sobre les quals mantenir un avantatge competitiu diferencial. En primer lloc hem procedit a realitzar una aproximació als conceptes bàsics d'informació, coneixement, capacitats i característics organitzatives, així com als de competències, recursos i actius estratègics. En segon lloc, una vegada endinsats en l'àmbit del coneixement i de l'aprenentatge en les organitzacions, ens hem centrat en les definicions i models (teòrics i pràctics) existents en la literatura científica i en la pràctica professional sobre la Gestió del Coneixement. Models com els de Nonaka i Takeuchi (1995), Kaplan i Norton (1996), Edvinson (1996), Brooking (1996), Sveiby (1997), Drogonetti i Roos (1998), Bueno (1998) i Camison i Palacios (1999), posen de manifest l'interès que està suscitant en el nostre entorn, tant internacional com nacional, la influència de la Gestió del Coneixement en les organitzacions econòmiques i no econòmiques. Resulta cada dia més evident que la gestió de les organitzacions no pot realitzarse com tradicionalment venia tenint lloc. Conceptes com la globalització i la generalització de les tecnologies de la informació, fan que siga necessària una adaptació ràpida i flexible a les circumstàncies de l'entorn. En l'àmbit empresarial, veiem com la productivitat a baix cost es queda desbordada per economies intensives en mà d'obra barata. Però alhora, les organitzacions perceben que no poden competir amb les mateixes estratègies. En aquest sentit, l'opció per la gestió del coneixement, el desenvolupament i la innovació, apareixen com una alternativa necessària a considerar. No obstant això, en la direcció de les empreses, tant a nivell nacional com a nivell local, es percep una falta de conscienciació de l'evolució dels mercats internacionals, en la mesura que no estan del tot convençuts que la Gestió del Coneixement influesca positivament en els propis Resultats Organitzatius, tangibles i intangibles. En tercer lloc, per tal de demostrar aquesta relació, la nostra investigació vol prestar atemció a la hipòtesi que aquesta relació està mitjançada per les Competències Directives, és a dir, pels comportaments observables i habituals que contribueixen a l'èxit en una tasca o funció (Chinchilla i Cardona, 1999). El treball d'investigació realitzat proposa un model de mediació de les Competències Directives entre la implantació d'un sistema de Gestió de Coneixement i els Resultats Organitzatius, sobre la base d'un estudi en profunditat de la literatura científica i l'aplicació pràctica d'aquests sistemes, i amb un estudi empíric en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.