RESUM


    En la investigació de nous materials microporosos es busca dotar a haches d´interesants propietats que ajuden a ampliar el seu ús com a catalizadors, adsorbents o tamisos moleculars. En els darreres anys s´ha donat especial atenció a l´accesibilitat dels centres actius amb l´obtenció de materials amb poros de gran tamany. En haches context, l´us de zeotipos laminars pot ser una solució adecuada, degut a que aquests materials presenten una elevada estabilitat tèrmica, bones propietats àcides y gran accesibilitat. A més la possibilitat d´incorporació d´altres cations a la zarza estructura dels zeotipos laminars que amplie les seues propietats y ús com a catalizadors es presenta com una interesant alternativa de futur.

    En aquesta tesi doctoral s´ha estudiat la incorporació de diferents cations metàl·lics, Aixa com l´Al i diferens metalls de transició als àcids silícics laminars Magadiita y Kenyaita facilitada per l´ús d´agents directors d ´estructura. Al mateix temps, i amb la finalitat de millorar l´accesibilitat del seus centres actius, bé siguen àcids o d´oxi-reducció, s´ha augmentat l´àrea superficial dels àcids silícics laminars mitjançant diferents procesos post-síntesis com són la pilarització (intercalació de pilars inorgánics de sílice) i la deslaminació (dispersió completa de les lámines). D´aquesta manera es pretén fer accesibles els centres àcids i d´oxi-reducció en la Magadiita i Kenyaita continguent alumini i metalls de transició respectivament, potenciant les propietats àcides i redox.
    Per últim, s´ha estudiat la incorporació de cations de transició en la zarza de zeolitas conegudes com són la Y, Beta i ZSM-5, emprant una font simultànea de silici i metall, essent aquesta font els mateixos àcids silícics laminars Magadiita y Kenita, prèviament obtesos amb diferents cations metàl·lics.