Títol: “Modelat dinàmic de processos d’ ultrafiltració tangencial aplicats a la 
separació de macromolècules”

Resum

En aquesta Tesi Doctoral es va analitzar la aplicació de models dinàmics tant teòrics 
com semi-empírics per predir el descens de la densitat de flux de permeat amb el temps
degut al embrutiment en processos de ultrafiltració tangencial de macromolècules. 
Els fenòmens de embrutiment estan presents en totes les aplicacions dels processos de 
ultrafiltració i són el principal factor limitant en la aplicació de la tecnologia de 
membranes. 

Es van realitzar assaigs en planta pilot amb dues membranes ceràmiques de ultrafiltració 
i amb una alimentació consistent en una dissolució aquosa de polietilenglicol. 
En els assaigs experimentals es van variar la velocitat tangencial, la pressió 
transmembranal, la concentració de polietilenglicol i la temperatura. Les dades 
experimentals obtingudes es van comparar amb els resultats predits pels models.

Els resultats demostraren la impossibilitat de predir de manera totalment teòrica la 
variació de la densitat de flux de permeat amb el temps per a diferents condicions 
experimentals. Un dels motius és la dificultat per a estimar de manera teòrica tots els 
paràmetres dels models. No obstant, mitjançant els Models de Hermia modificats per a la 
filtració tangencial es va aconseguir predir amb un bon grau de concordança amb els 
resultats experimentals la variació de la densitat de flux de permeat amb el temps per 
a totes les condicions experimentals assajades utilitzant únicament dades experimentals 
de la densitat de flux de permeat inicial i estacionaria.