RESUM La present tesi doctoral aborda des de la perspectiva del pensament neoinstitucionalista les modalitats organitzatives que s'originen en les relacions empresarials entre agents econòmics participants del mercat lacti de la regió Caribe colombiana. Específicament, analitza (a) si les empreses estan sotmeses a les forces del lliure mercat, (b) si estableixen acords de coordinació vertical o (c), si estan integrades verticalment en el seu procés productiu, destacant els factors explicatius associats a cadascuna de les modalitats (costos de transacció, contractes i mecanismes de resolució de conflictes). Igualment, la investigació doctoral formula unes estratègies empresarials que podrien aplicar-se per a millorar les cadenes productives del complex lacti amb mires a generar un impacte sobre el desenvolupament econòmic de la regió Caribe colombiana. Els elements teòrics que suporten el desenvolupament empíric de la present tesi doctoral són els proposats per Ronald Coase i Oliver Williamson. Aqestos dos exponents de la teoria neoinstitucionalista van ampliar l'anàlisi microeconòmica de l'escola neoclàssica amb l'aplicació dels costos de transacció, els quals s'originen en el conjunt d'activitats que realitzen els agents econòmics per a disminuir els riscos que implica una determinada transacció. Per a estos autors el cost de realitzar transaccions fa que siga primordial l'assignació de dret de propietat, la coexistència d'una organització econòmica i d'institucions polítiques que dinamitzen el creixement econòmic, elements que la microeconomia clàssica desconeix per a l'anàlisi dels mercats. Per considerar-se una tesi que estudia rigorosament i profunda les modalitats organitzatives dels encadenaments productius del sector lacti del Carib colombià, la selecció dels casos es va obtindre d'una mostra estadística prou representativa de productors primaris i processadors de llet localitzats en la regió objecte d'estudi. Per a l'èxit dels objectius d'investigació es va utilitzar l'enfocament de tipus qualitatiu i quantitatiu. El disseny va ser de tipus no experimental pel fet que no es va manipular cap variable, sinó que es va prendre la informació tal com es va presentar en el seu context natural. I el seu caràcter sigué transversal explorador en la mesura que el procés de recol·lecció de la informació tant dels productors primaris com dels processadors agroindustrials de llet es va realitzar en un moment donat. Entre les principals conclusions es va trobar que el mecanisme de quasi – integració predomina en raó de l'atomització de la producció, la qual cosa genera baixa dependència de les empreses agroindustrials dels seus proveïdors. El mecanisme de preus resol d'alguna manera la selecció del comprador de l'insum per part dels productors; no obstant, esta retribució no esta lligada a paràmetres de qualitat. En altres paraules, a pesar de la rellevància que té per al processador la qualitat del producte subministrat pel proveïdor no s'oferix incentius per aquest aspecte. D'altra banda, les empreses agroindustrials, establixen acords escrits amb els seus proveïdors quan estos tenen el caràcter de cooperat, no obstant no es va tindre evidència que aquests acords inclogueren compromisos de qualitat per part del productor. Aquests acords es limiten a assegurar el subministrament de la producció de manera exclusiva a l'empresa agroindustrial. Els factors culturals juguen un paper molt important en les transaccions entre processadors i productors. Els productors de llet de gran volum corresponen a famílies de gran tradició en la regió, i que per molts anys han venut la seua producció a les grans empreses agroindustrials. La freqüència en les transaccions ha generat confiança entre les parts, fins al punt que la gran majoria han mantingut relacions comercials a través d'acords informals sense cap tipus de document escrit que abone la transacció. D'altra banda, no hi ha mecanismes de coordinació altament desenvolupats entre agents econòmics on la totalitat de la producció estiga incorporada a l'empresa processadora, és a dir, la integració vertical. L'evidència empírica va mostrar que cap empresa processadora existent en la regió està en capacitat de proveir-se per si sola el volum d'insum (Llet crua) requerit per a satisfer la producció existent, per la qual cosa es recorre a la provisió externa de llet. Finalment, es plantegen algunes estratègies empresarials com ara: (a) és necessari que s'organitzen els productors primaris i fixen un preu d'acord amb la qualitat de la llet; (b) els productors primaris han de mamprendre un pla d'inversió tecnològica que incloga tancs de refredaments i un sistema d'informació que facilite la disminució dels costos de transacció; i (c) els processadors agroindustrials han d'associar-se a través de la cadena productiva i/o adquirir altres empreses més xicotet amb especialització en alguns productes i assumir estratègies de joint ventures amb empreses internacionals (PARMALAT, NESTLE) per a accedir a noves tecnologies i el disseny de nous productes.