RESUM
Considerar un comportament semi-rígid per a les unions permet
reduir el dimensionat de les bigues respecte a la solució articulada, ja
que al posseir una certa rigidesa a flexió el moment positiu disminuïx.
D'altra banda, al tractar-se d'unions sense enrigidors, el cost
d'execució de les mateixes és sensiblement inferior al de les rígides.
A pesar dels avantatges econòmics d'este tipus d'unions, no
s'utilitzen en la pràctica habitual. Fins fa pocs anys perquè les
normes d'aplicació només incloïen criteris per a comprovar la seua
resistència, i més recentment perquè, a pesar que l'annex J de
l'eurocodi 3 permet, a partir de la seua geometria, determinar la
rigidesa i resistència de les unions semi-rígidas, no establix una
estratègia d'actuació per al disseny de pòrtics amb este tipus de
nucs.
A fi d'establir-la, i considerant que la màxima reducció en el
dimensionat de les bigues correspon a estructures de nucs rígids,
esta Tesi planteja analitzar les possibilitats pràctiques de disseny que
oferixen aquelles unions sense enrigidors amb un comportament el
mas semblant possible al de les rígides (unions amb soldadura
perimètrica directa i unions caragolades amb chapa frontal)
Amb este objecte s'han calculat més de 1500 pòrtics d'edificació
dissenyats amb este tipus d'unions considerant la seua rigidesa real
(obtinguda mediant el mètode dels components) modelizant el seu
comportament segons les possibles idealitzacions del diagrama
Moment-rotació que establix la norma de referència, analitzant la
seua influència en la resposta de l'estructura, i verificant la seua
resistència, per a diferents longituds de bigues i pilars i distint nombre
de plantes i vans, comparant els resultats obtinguts amb els dels
mateixos pòrtics dissenyats amb unions rígides o articulades, a fi
d'obtindre unes pautes de disseny i un rang de validesa per a les
mateixes.