RESUM
      En aquest treball s’han estudiat els processos d’abscisió i creixement del fruit del taronger dolç Citrus sinensis (L.) Osbeck. de la varietat Salustiana, en arbres de 20 anys d’edat, amb un alt nivell de floració. També s’ha investigat la influència de l’aplicació de 2,4-D en antesi, sobre aquests processos. L’estudi es va dur a terme durant dos anys consecutius.
      Es va determinar l’abscisió en tot l’arbre, a l’igual que en inflorescències amb fulles, caracteritzant les variables de creixement del fruit (diàmetre, pes fresc i pes sec) i l’evolució del contingut en sucres i de l’activitat invertàsica. Per a la determinació de l’activitat invertàsica es va seguir el  métode de Somogy-Nelson, i la quantificació de sucres es va fer amb cromatografía líquida d’alta resolució.
      La major part de les flors inicialment formades cauen en distints estats de desenvolupament. L’abscisió arriba fins la meitat del mes de juny (dia 74) i en termes absoluts i relatius, presenta dos màxims de caiguda ben definits. La pauta d’abscisió en inflorescències amb fulles ve determinada inicialment per una reducció en el nombre de fruits per inflorescència, seguit d’una reducció en el nombre d’inflorescències amb fruit. El quallat de fruit es major en inflorescències multiflorals que en uniflorals.
      L’augment en les variables de creixement del fruit (diàmetre, pes fresc i pes sec) es lent fins el dia 33, en que l’escorça presenta una major contribució a l’augment en secció transversal del fruit. A partir d’aquest moment en que augmenta la velocitat de creixement del fruit, l’escorça presenta un creixement progresiu entre els dies 35 y 68, estabilitzant-se a la fí, i els lòculs presenten un creixement lent fins el dia 45, incrementant des d’aleshores la seua contribució a la secció transversal del fruit (dies 65 a 98).
      Inicialment la major proporció de sucres es concentra a l’escorça i a partir del dia 76 en que s’ha iniciat l’expansió dels lòculs, es presenten en major proporció a les vesícules. En antesi, l’activitat de les invertases àcides es major, reduint-se amb l’avançament de l’estat de desenvolupament del fruit. Amb l’inici de l’expansió cel.lular de les vesícules i en consequència, l’acumulació de sucres, es presenta la màxima activitat de les invertases alcalines.
      La resposta al 2,4-D a més de dependre del nivell de concentració d’auxina, també està determinada per la quantitat de solució aplicada. A l’any 2003 en que el 2,4-D s’aspergí en una concentració de 15 ppm, en quantitats de 7,7 litres per arbre, hi ha un increment en la collita degut a un major quallat de fruit sense alterar el seu pes mitjà. A l’any 2004 en que la concentració aplicada fou de 20 ppm., en quantitats de 3,6 litres per arbre, el 2,4-D accelerà el creixement del fruit i va provocar un augment en el seu pes mitjà, reduint el nombre de fruits sense alterar la collita. En aquest any d’experiment, el 2,4-D va provocar un retràs inicial de l’abscisió fins el dia 42, incrementant-la a partir d’eixe moment.
      A l’any 2004, les diferències en diàmetre entre fruits testics i tratats amb 2,4-D de inflorescències uniflorals i multiflorals s’estableixen des dels estats inicials de desenvolupament i augmenten linealment amb el temps. En totes les variables avaluades la taxa d’augment diari alcanza un màxim el dia 53, en que s’ha donat l’inici al creixement en expansió de les vesícules.
     L’aplicació de 2,4-D augmenta els nivells de sucres del fruit e influeix sobre l’activitat de les distintes isoformes d’invertases. L’augment en l’activitat de l’isoforma àcida de les invertases sugereix un efecte directe del 2,4-D sobre l’increment en la capacitat albelló del fruit, que a més es relaciona amb el major consum de sucres durant el seu desenvolupament inicial. L’augment en el contingut en sacarosa i sucres reductors de les vesícules que es presenta per l’aplicació de 2,4-D, coincideix amb l’inici de la vacuolització de les cèlules de les vesícules. Es verifica la participació de les invertases alcalines en els processos d’acumulació de sucres en les vesícules.
     A l’any 2002 s’avaluà el comportament in vitro dels teixits del fruit amb l’addició de AIA al medi, seguint métodos experimentals descrits prèviament (Guardiola et al., 1993). La desposta del patró de creiximent in vitro  del fruit, a més d’estar determinada pel tratament hormonal, també ho està per l’estat de desenvolupament del fruit del qual s’obté l’inòcul i pel tamany de l’inòcul utilitzat. S’ha comprovat una pèrdua en la capacitat de desposta dels teixits del fruit al AIA, amb l’avanç del seu estadi de desenvolupament.
      .