Caracterització de microencapsulats aplicats a materials tèxtils L’ aplicació de microencapsulats als tèxtils no es una aplicació tan estesa com ho és en altres indústries com d’agroalimentària, la farmacèutica o la cosmètica. Els microencapsulats aconsegueixen obtenir acabats tèxtils que resulten d’aplicar als teixits aquestos productes, cosa que ens dona “acabats no convencionals” i ens ha permès per exemple obtenir teixits amb olors y fragàncies resistents al llavat. Els microencapsulats per a aplicacions tèxtils, en diferencia dels que s’utilitzen en farmàcia, no necessiten membranes solubles, llevat d’algun, perquè els principis actius del nucli de la microcápsula s’allibera per permeabilitat o per trencament de la càpsula; Aquesta és la diferencia més important respecte de la resta de fabricacions- aplicacions de microcàpsules, així com les característiques dels polímeres a utilitzar per a les membranes. el que ens dóna un nou motiu per estudiar-ho. L’ús continuat de teixits amb microencapsulats que tenen una matèria activa l’efecte de la qual es manifesta per trencament d’algunes càpsules, evidentment, genera una degradació i una pèrdua de l’efecte transmès, i més encara si li sumem els efectes de manteniment. En aquest treball s’ha determinat la degradació de les microcàpsules sobre teixits en funció de l’ús y manteniment. Per tant, s’han preparat teixits amb concentracions variables d’un mateix producte (aroma microencapsulat) i sotmès a diferents assajo. En la aplicació dels microencapsulats sobre els tèxtils , s’han fet assajo exclusivament per impregnació ja que és el procediment que ens ha donat millors resultats. Com a treball previ s’han establert característiques dels productes microencapsulats comercials, determinant la grandària mitjana de les microcàpsules, la quantitat de matèria activa per eliminació d’aigua i el seu comportament tèrmic per “Calorimetria Diferencial de Barrido (DSC)” i anàlisi termogravimetric (TGA). Aquests resultats ens donen informacions sobre el tipus de microcápsules que s’han utilitzat per la seua caracterització ja dipositades amb els teixits. Els teixits s’han estudiat usant dues tècniques analítiques, la Espectroscopia Infrarroja por Transformada de Fourier(FTIR) que és una tècnica que permet identificar els principals grups químics presents en el producte i per mig de Microscopia Electrònica de Barrido (SEM) Mitjançant els assajos anteriors i les anàlisi de les microcàpsules realitzats, s’ha programat un protocol d’actuació per a valorar altres teixits. ?? ?? ?? ?? Resum _______________________________________________________________