Alicia Senón–Llopis Golec

 
Tesi Doctoral

'El Cartell Expositiu Polonés, 1918 - 1939'

 

Resum

 
Esta tesi doctoral estudia un tema poc conegut tant a Polònia com en l'estranger. A pesar que els cartells polonesos gaudixen de prestigi a nivell mundial pel seu alt valor artístic, els cartells d'este país pertanyents al període d'entreguerres són quasi desconeguts. Per això es feia necessari buscar dades sobre el tema i analitzar-los, que van resultar ser de gran interés.
 
La tesi es compon de dos toms. El primer conté la part teòrica i els resultats de la investigació pròpia. El segon tom és el catàleg compost per les imatges de tots els cartells analitzats, les seues fitxes tècniques i notes biogràfiques dels autors. El catàleg es presenta en la versió bilingüe, polonés-castellana i amb imatges en color, només el 6% són fotografies en b/n. El catàleg està articulat per orde cronològic. En el segon tom no estan inclosos totes les dades dels cartells o dels autors per falta d'informació.
 
El tom I està dividit en dos capítols. En el primer es troba la presentació de Polònia, de la seua història i de la situació social-política-econòmica i cultural en el període d'entreguerres, quan el país va recuperar la independència (informació crucial per a poder entendre la necessitat de la creació de cartells pels polonesos i el seu significat per a Polònia). També hi ha informació sobre les tendències i estils artístics de l'època, sobretot en el camp del disseny gràfic, sobre els artistes i les influències externes i intercanvis d'idees amb els dissenyadors d'altres països. Igualment s'inclouen les definicions relacionades amb el cartelismo, les exposicions i sobre les col·leccions en què es troben actualment els cartells analitzats Es van estudiar cartells pertanyents als fons de les col·leccions del Museu del Cartell de Wilanów que és filial del Museu Nacional de Varsòvia, del Museu Etnogràfic i de la Indústria Artística de Lvov (Ucraïna), de la Biblioteca General de la Facultat de Belles Arts de Cracòvia, del Museu Nacional de Poznan, de la Biblioteca General de la Universitat de Marie Sklodowska-Curie i del Museu Nacional de Cracòvia.
 
En el segon capítol del tom I es descriuen els objectius, l'organització, el procés, els mètodes i els resultats de l'anàlisi dels cartells.
 
Els objectius de la investigació van ser els següents: l'arreplega de la informació sobre el tema de l'estudi (de les publicacions i del material iconogràfic), estudi del panorama cartellístic i expositiu de la Polònia d'entreguerres i dels cartells expositius.
 
Referent a la metodologia de la investigació, la qual cosa podríem desctacar és el treball de camp en l'arreplega de la informació en els diferents museus i col·leccions, i també l'elaboració de les taules, subtaules, gràfics i esquemes per l'autora. Va haver-hi un problema amb la definició del 'cartel expositivo' i del 'no-expositivo' perquè tals definicions pareix que no existixen, per això l'autora proposa una definició pròpia oberta a posteriors modificacions.
 
L'anàlisi dels cartells ens mostra dades molt interessants sobre el cartelismo polonés d'entreguerres, p. ej.: que el nombre més gran de cartells expositius polonesos dels anys 1918-1939 van ser cartells de les exposicions artístiques (58% de totes les obres estudiades) i que els autors dels cartells eren quasi sempre hòmens (93,4%). El nombre més gran de cartells expositius de l'època van ser dissenyats per: Gronowski Tadeusz (6,9%), Tyrowicz Ludwik (3,4%) i Bartlomiejczyk Edmund (2,8%). La tècnica d'impressió més empleada llavors era la litografia (54%) i en el segon lloc es trobava l'òfset (24,7%). La grandària dels cartells era variat i oscil·lava entre 90 - 100cm (54%) d'alt i 60 - 70cm (60%) d'ample; els més menuts anaven des de 21 - 30cm d'alt i 20cm d'ample. El 90,7% dels cartells tenien la disposició vertical. Els colors dels cartells expositius analitzats eren: el negre que apareixia amb major freqüència (en el 67% de cartells), el roig (48,9%), el blau (43%) i el blanc (34,3%), i el seu ocupació depenia del tipus de l'exposició promocionada pel cartell o del gust del seu autor. Els cartells de les exposicions comercials eren els més colorits. Referent a la tipografia, el nombre més gran de cartells van ser dissenyats amb les lletres en un només color (39,9% de tots els cartells analitzats) i amb distints tipus de lletres (fonts). En la composició el text apareixia amb major freqüència dalt i baix al mateix temps (30,8%) o en la part baixa del cartell (26,5%), la il·lustració quasi sempre es trobava en la part de dalt (38,3%) o en el centre (24%). Com a protagonistes de la il·lustració amb major freqüència apareixien coses (objectes) (58,2%), en el segon lloc les persones (44,2%).
 
En el segon capítol del primer tom de la tesi apareixen els resultats de l'anàlisi de les dades relacionats amb les exposicions, p. ej.: les ciutats en què es van celebrar el nombre més gran d'exposicions eren Varsòvia (Polònia) i Lvov (actualment Ucraïna) , el nombre més gran d'exposicions van ser organitzades en els anys 1927, 1930, 1936 i el menor número l'any 1918 i 1939.
Una interessant forma d'exposar era l'Exposició Fluvial, que es desplaçava pel riu Vístula des de Cracòvia fins a Gdansk, visitant més de 30 pobles i ciutats.
 
L'anàlisi de les exposicions promocionades pel cartell polonés del període d'entreguerres ens mostra un interessant panorama sobre el tema de la vida econòmica i cultural de Polònia que no es quedava darrere d'Europa a pesar de les enormes dificultats, sinó progressava desenrotllant la indústria, l'economia, l'educació, enriquia la seua cultura i desenrotllava la tecnologia.
 
Totes les dades recopilats de l'estudi de la col·lecció dels 312 cartells i 9 esbossos reunits en esta tesi ens proporcionen una anàlisi parcial del panorama expositiu i cartellístic en els anys 1918-1939 a Polònia. Encara que les col·leccions d'aquell període es presenten hui tancades i estables per al seu estudi, lamentablement disposem només d'una part de les obres que no van ser destruïdes en la II Guerra Mundial (i només les més interessants van ser guardades per col·leccionistes o institucions de l'època), per això la informació és incompleta. No podem saber amb exactitud sobre la quantitat de cartells que van ser creats llavors per a totes les exposicions que es van celebrar.