Resum

Esta tesi presenta un cas d'estudi per al desenvolupament i anàlisi
d'una aplicació�de gradació�de superfícies amb restriccions de temps
real. L'aplicació�se centra en la indstria ceràmica i el seu objectiu
és automatitzar el procés de gradació�de superfícies substituint als
operadors humans en esta tasca tediosa i subjectiva. En primer terme,
es presenta una revisió�dels treballs de gradació�de superfícies presents
en la literatura. Estos treballs han sigut realitzats en els últims
anys en diverses�àrees productives, com són les indústries del taulellet,
marbre, granit i fusta.

Els resultats presentats en la tesi relativa a la gradació�de superfícies
han sigut obtinguts utilitzant dades reals procedents de la indstria del
taulellet. Un dels objectius de la tesi ha sigut construir una extensa
base de dades d'imatges de taulellets que represente l'ampli rang de
classes de superfície presents en la indústria del taulellet. Esta base de
dades s'ha denomidado VxC TSG i és accessible en miron.disca.upv.es/vision/vxctsg/.
Prèviament a la presentació�de la base de dades es procedix a l'estudi de la
uniformitat espacial i temporal del sistema d'adquisició. En les aplicacions de
gradació�de superfícies esta uniformitat és crucial. Es demostra la uniformitat
espai-temporal alhora que es comparen dos moderns sistemes d'illuminació; els
fluorescents d'alta freqüència i els LEDs blancs.

Després es presenta un estudi de metodologies desenvolupades per a obtindre una
aproximació�rápida, fiable i precisa per a la gradació�de superfícies. Este estudi
porta a la presentació�d'un nou mètode basat en la computació�de descriptors suaus
de color i textura en espais de color perceptualment uniformes (soft colour-texture
descriptors method). Este mètode ès parametrizado i els factors involucrats són
estudiats utilitzant dos procediments estadístics; el disseny d'experiments i la
regressió�logística. Encara que el mètode presentat no ès una nova contribució
teòrica, es demostra que un conjunt senzill d'estad�tics globals de color i textura,
junt amb classificadors ben coneguts, són suficients per a superar els requisits
sollicitats en factoria relatius a la precisió fiabilitat i capacitat d'inspecció�en
línia del sistema. Altres dos métodes procedents de la literatura són factorizats i
estudiats en profunditat utilizant els mètodes estadístics mecionats anteriorment.
Este treball és dut a terme amb fins comparatius.

Finalment, s'estudia la capacitat del sistema per a una inspecció�en línia del 100\%
de la producció. Este estudi inclou la paralelizació del mètode utilitzant la
tecnologia basada en MPI i clusters.