RESUM
	
	Mitjançant els treballs realitzats a aquesta tesi es pretén valorar el efecte de la FSH recombinant humana (rhFSH) sobre la  superovulació de conilles, així com el impacte del seu ús sobre la qualitat dels òvuls i embrions obtinguts i la viabilitat dels mateixos després de ser sotmesos a un procés de crioconservació.

	Amb aquest objectiu, al primer experiment es va avaluar l’efecte de la superovulació sobre el desenvolupament d’embrions frescs i descongelats mitjançant l’aplicació de 25 UI de rhFSH sola, amb el 5 o amb el 10% de LH recombinant humana. Així, es va obtindre una taxa de desenvolupament fins al estadi de blastòcit escapant-se significativament major per als embrions no superovulats que per als superovulats mitjançant la  rhFSH amb 10% de LH. La taxa de desenvolupament dels embrions després de ser sotmesos a un procés de congelació lenta va ser semblant per a tots els grups, assolint l’estadi de blastòcit expandit el 83,5% d’embrions. D’altra banda, es va analitzar l’eficiència del tractament de superovulació basat en la rhFSH després de quatre aplicacions, valorant l’evolució de la taxa d’ovulació obtinguda, així com la resposta immunitària de les femelles emprades. La taxa d’ovulació va disminuir a partir del segon tractament de superovulació. Paral·lelament, cap femella va presentar un augment de la taxa d’anticossos anti-FSH fins al tercer cicle de tractaments.

	Al segon experiment es va estudiar com afectaven diferents protocols superovulatoris a la qualitat dels ovòcits produïts analitzant la quantitat de ATP present a aquests després del procés de superovulació. Així, es va comparar l’administració d’un tractament control front l’administració cada 24 hores de rhFSH diluïda en PVP, l’administració cada 24 hores de FSH porcina diluïda en PVP i l’administració cada 12 hores de FSH porcina diluïda en sèrum salí. A aquest últim grup, la concentració d’ATP va ser significativament menor que als altres dos grups de superovulació (5,63 ± 0,14  front a 6,42 ± 0,13 y 6,19 ± 0,15 per als grups amb rhFSH i pFSH, respectivament). Respecte al desenvolupament in vitro  dels embrions recuperats de femelles superovulades amb FSH porcina cada 12 hores, només el 24,3% va assolir la fase de blastòcit escapat front al 80,4% del grup control, la qual cosa indicaria que la disminució del contingut d’ATP podria estar relacionada amb un efecte negatiu sobre el metabolisme dels ovòcits.

	El següent pas va consistir en la valoració de l’eficiència de la tècnica laparoscòpica per a la recuperació in vivo d’òvuls de en metafase II (recuperats 16 hores després d’induir l’ovulació) i embrions (recuperats 72 hores després de la inseminació artificial) tant en conilles superovulades amb rhFSH, amb conilles no superovulades. Cada femella es va sotmetre fins a quatre cicles de recuperació. L’eficiència de recuperació va ser del 58% i 84% per a òvuls i embrions respectivament i no va ser diferent entre el grup de femelles superovulades i el del grup control. D’altra banda, no es va observar cap disminució de l’eficiència de recuperació al llarg dels quatre cicles de recuperacions, la qual cosa indicaria que la recuperació repetida per laparoscòpia d’òvuls i embrions de conilles superovulades amb rhFSH podria maximitzar el número dels mateixos obtinguts d’una mateixa femella.

	Per últim, donada la importància de l’ús de la crioconservació dels embrions recuperats, es va portar a terme l’estudi de l’adició de dos macromolècules (PVA i dextran) a un medi de vitrificació basat en etilenglicol i dimetilsulfòxid. Així, es va avaluar el desenvolupament in vitro d’embrions vitrificats i desvitrificats provinents tant de femelles no superovulades com de femelles superovulades amb rhFSH. Si bé no es van observar diferències a les taxes de desenvolupament obtingudes després de la desvitrificació, la taxa d’embrions intactes per al grup de superovulats va ser menor que per al grup control (83,2% front al 95,8%, respectivament). Per últim, l’adició de dextran en el medi de vitrificació també va reflectir un augment de la protecció front a danys estructurals a comparació de l’ús de PVA, tot i reduint la quantitat de dimetilsulfòxid utilitzada.