Resum El paisatge urbà de Bogotà, entés des de la seua condició cultural, constituïx el centre d'atenció de la present investigació. Davall este supòsit la imatge de ciutat, que sorgix com a conseqüència de l'acció dels agents dominants en ella, es posiciona com l'objecte de caracterització i anàlisi per a esta tesi. Es tracta d'abordar el procés evolutiu que ha tingut la imatge d'un sector de Bogotà -el de la carrera Sèptima entre la Plaça de Bolívar i la Placeta de les Nieves- de manera que a través d'ell es puguen escodrinyar els models i ideologies que van guiar el procés de construcció de la ciutat. Es va contemplar, com a períodes d'estudi, des del moment de la seua fundació fins als anys seixanta del segle XX. En ell es poden discutir les relacions d'identitat entre esta ciutat i la majoria dels seus ciutadans. La investigació assumix, com a punt de partida, la idea que la imatge de Bogotà és el resultat de la imposició d'ideologies que estan al servici dels ens de poder de cada moment i que, en eixa mesura, provoquen una imatge que és difícilment apropiable per la majoria de ciutadans. Esta condició es veu particularment aguditzada en el segle XX, en el que la ciutat creix de manera exagerada i en la que el poder dels emporis econòmics es fa més evident, tant per la capacitat d'intervindre els llocs més estratègics que produïx la ciutat, en termes de la seua visibilitat i d'oportunitat de renda, com per l'efecte de consum que les seues imatges induïx. Davall este panorama la investigació fa evident la pertinència d'assumir la construcció de la imatge de la ciutat com un fet fonamental que ha d'atendre-se-li en relació a la configuració d'identitats per a la majoria de bogotanos i no com un fet marginal que és patrimoni d'uns pocs. A partir de la idea que és la imatge de la ciutat la que constituïx el suport per a la lectura i construcció del seu paisatge urbà, la tesi opta per la inclusió, a manera de mètode, d'un número considerable d'imatges urbanes. Es tracta d'imatges que tenen gran diversitat de procedència: fotografies, pintures, dibuixos conceptuals, dibuixos descriptius, etc. Al seu torn, estes imatges complementen i amplien el desenrotllament de l'argument escrit. El marc teòric de la tesi va ser dissenyat a partir de la lectura d'aquells autors que des de l'arquitectura, la geografia i la filosofia, aborden la formalització de l'espai col·lectiu. D'alguna forma, ells fan part de l'òptica de la percepció urbana i del que això implica en termes d'història i societat. En este sentit són de primordial suport els treballs de Kevin Lynch, Alain Roger i de geògrafs de la fenomenologia com ara Baylle S. Antoine. A més del capítol inicial, que es formula el marc referencial de la investigació -justificació, objectius, metodologia i enfocament-; la tesi presenta tres capítols que fan al·lusió a les condicions socials i culturals que van determinar el paisatge urbà del sector d'estudi. Estos capítols es correlacionen amb tres moments específics a saber: el primer es referix al suport material de l'escenari de la investigació -la Sabana de Bogotà- i a la superposició, en ell, del model fundacional portat per la corona espanyola durant el lapse de quatre segles de període colonial; el següent capítol es concentra en les transformacions succeïdes en el paisatge urbà de Bogotà en el període republicà, la conjuntura temporal del qual es presenta en la segona dècada del segle XX; i finalment s'aborda, en el capítol IV, el paisatge urbà que és formalment dependent de l'arquitectura internacional -la del moviment modern i de la ciutat dels Estats Units- La tesi addiciona un capítol final que es correspon amb: l'epíleg, a manera de molt breu plantejament del que succeïx després dels anys seixanta i, les conclusions. Per a este cas les conclusions es van formular no sols com un fet d'anàlisi del que va passar sinó que es va contemplar com un argument que també és propositiu.