RESUM
El propòsit d’esta tesi es triple i intenta entendre un important resultat de la innovació organitzativa: la innovació de procés. Primer, l’article aborda un tema en emergent creixement: la importància dels innovadors no-I+D (innovadors sense I+D que innoven). Segon, l’article explora i aclareix el fenomen de la innovació de procés que ha rebut menys atenció per part dels acadèmics en els últims anys, més centrats en el fenomen de la innovació de producte. En tercer lloc, l’article també busca idees per a determinar el grau en què les activitats d’innovació de procés són interdependents de la innovació organitzativa.
L’article constituïx un intent d’obtindre una fèrtil síntesi dels estímuls de la innovació de procés i els seus resultats usant diferents disciplines econòmiques per a complementar la perspectiva de la innovació organitzativa. L’estudi està basat en les dades de l’enquesta CIS d’Espanya  (EUROSTAT data set, Contract on the use of Community Innovation Survey (CIS) microdata for research purposes,  --CIS/2001/01 Contract number, Dr. Jose-Luis Hervas-Oliver, Louxembourg, 16-03-2011) i inclou especialment les empreses que van respondre haver introduït qualsevol tipus de resultat d’innovació en procés en sectors manufacturers i de serveis.
En general, els resultats subratllen el fet que l’activitat d’innovació de procés en contextos de mitja i baixa tecnologia, és explicada principalment pels esforços no-I+D, mostrant una dependència del subministrament extern d’inputs, per exemple fonts externes de coneixement, la grandària resulta ser important i la combinació de la innovació en procés és interdependent de la organitzativa. La tesi presenta també importants implicacions per als polítics, sobretot enfront dels problemes de selectivitat de la mostra usualment observats en la majoria d’estudis d’innovació de procés.