Resum.


        La cicloreversiò (CR) oxidativa o reductiva d'oxetans per transferència electrònica fotoinducida (TEF), no ha sigut estudiada en profunditat, malgrat que aquest procés ha despertat un gran interés en l'última dècada en relació amb l'exploració de noves rutes sintètiques i amb la reparació fotoquímica de l’ADN. 
        Respecte a la via fotooxidativa, tenint en compte els càlculs teòrics i les dades experimentals ja publicats sobre la seua naturalesa, s'ha considerat interessant realitzar un estudi experimental que aporte nous coneixements respecte al mecanisme de reacció. En aquest context, s'ha triat com a substrat model el trans,trans-2-ciclopropil-3-fenil-4-metiloxet (1) que ha permés aclarir aspectes mecanístics de la CR oxidativa d'oxetans. L'escissió del compost 1 per trencament inicial de l'enllaç C2-C3 dóna lloc als compostos utilitzats en la fotocicloadiciò de Patero-Büchi per a la síntesi d'1. Al contrari, la formació d'un fotoproducte nou coma consequència de la captura nucleofílica intermolecular de l'intermedi resultant de la fragmentació a l'enllaç O-C2 per acetonitril està d'acord amb un mecanisme per passos.
        Respecte a la via fotorreductiva, s'ha estudiat la CR del  substrat model trans,trans-2-(4-cianofenil)-3-fenil-4-metiloxetano (4) utilitzant el 1-metoxinaftalé com fotosensibilitzador. Les dades experimentals són consistents en que la reacció té lloc des de l'estat single't del sensibilitzador. La fragmentació de l'anió radical de 4 ocorre per trencament dels enllaços O-C2 i C2-C3 donant lloc a productes (acetaldehid i 4-cianoestilbé) diferents dels usats per a la síntesi de 4 mitjançant la fotociloadiciò de Paterno-Büchi. El procés transcorre a través de l'anió radical del trans-4-cianoestilé, que ha sigut detectat per mitjà de fotólisis de destello láser (?max = 500 nm). 
        A més, s'ha estudiat la CR reductiva intramolecular utilitzant com a substrats el (2S)-2-(6-metoxinaft-2-il)propanoat de (2R,3S,4S)-[2-(4-cianofenil)-3-feniloxetano-4-il]metil (8) i el (2S)-2-(6-metoxinaft-2-il)propanoat de (2S,3R,4R)-[2-(4-cianofenil)-3-feniloxetano-4-il]metil (9) tant en acetonitril com en cloroform. S'ha observat que la fotoreactivitat d'ambdós adiades és més alta en acetonitril, mentre que s'ha trobat una esterodiferenciació significativa en cloroform. Esta estereodiferenciació pot ser atribuïda a una conformació plegada predominant per al cas de l'adiada 9, on l'anell naftalé està dirigit cap a la regió de l'oxetà, permetent la transferència electrònica intramolecular. Açò està d'acord amb la desactivació de la fluorescència intramolecular, la qual és més eficient en acetonitril, mentre que presenta una major esterodiferenciaciò en cloroform. Per tant, s'ha pogut establir una bona correlació entre els resultats de les irradiacions en estat estacionari i les mesures de fluorescència.
        També s'ha estudiat la CR reductiva dels oxetans 2,6-dioxa-3-fenilbiciclo [3.2.0] heptà i el 3-(4-cianofenil)-2,6-dioxabiciclo [3.2.0] heptà resultants de la fotocicloadiciò d'aldehids aromàtics amb el 2,3-dihidrofurà. En aquest cas, s'ha observat una eficient fragmentació per transferència electrònica, utilitzant el 1-metoxinaftalé i el 2,7-dimetoxinaftalé com sensibilitzadors. S'han determinat les constants de desactivació tant de fluorescència com de triplet del 1-metoxinaftalé i del 2,7-dimetoxinaftalé per ambdós oxetans, observant-se una marcada dependència respecte a la substitució del grup fenil. Finalment, l'anàlisi dels productes ha revelat una “foto-foto-metàtesi” on ambdós reaccions, cicloadiciò i ciclorreversiò, han sigut induïdes per processos fotoquímics.