RESUM


Avui en dia, la complexitat dels sistemes de programari i la gran rellevància que han adquirit els requisits no funcionals, són reptes que s’han d’ abordar durant el procés de desenvolupament del programari. En els últims anys, aquestes propietats han provocat un increment en el temps i del personal necessari per a dur en davant els processos de desenvolupament i manteniment de programari. Per això, hi ha un gran interés de millorar aquestos processos.  Aquesta tesi presenta una nova aproximació de desenrotllament per a sistemes programari complexes. La dita aproximació, denominada PRISMA, dóna suport a aquests nou desafiaments i permet satisfer la gran competitivitat del mercat.
L’ enfocament PRISMA  s’ha materialitzat en un marc de treball format per un model, un llenguatge, una metodologia,  i un prototip de ferramenta CASE (Computer-Aided Software Engineering). El model de PRISMA combina dues aproximacions per definir arquitectures de programari: el Desenvolupament de Programari Basat en Components (DPBC) i el Desenvolupament de Programari Orientat a Aspectes (DPOA). Les principals aportacions del model són la manera en la que integra dues aproximacions per obtindre els seus avantatges i el seu llenguatge formal. PRISMA assoleix els requisits no funcionals des de les primeres etapes del cicle de vida de programari i millora la reutilització i manteniment d’aquest. Tot açò, gràcies a la descomposició que fa dels sistemes de programari, tot i utilitzant dos conceptes diferents: aspectes i elements arquitectònics (components i connectors).
PRISMA proporciona un Llenguatge de Descripció d’Arquitectures Orientat a Aspectes (LDAOA) formal  per a l’especificació d’arquitectures de programari orientades a aspectes. El LDAOA de PRISMA és independent de tecnologia i està fonamentat en llenguatges formals per tal de evitar l’ambigüitat i poder aplicar tècniques de generació automàtica de codi.
La metodologia de PRISMA aposta pel desenvolupament de programari tot i seguint el Paradigma de la Prototipació Automàtica mitjançant l’aplicació de l’aproximació del Desenvolupament Dirigit per Models (DDM). D’aquesta manera, PRISMA proveïx traçabilitat des de les etapes d’anàlisi i disseny del cicle de vida de programari a l’ etapa d’ implementació. A més a més,  proporciona mecanismes per tal de millorar el temps i la despesa invertida en els processos de desenvolupament i manteniment del programari.
El model de PRISMA i la seua metodologia, són suportats mitjançant una eina CASE denominada PRISMA CASE. L’esmentada PRISMA CASE permet l’especificació d’arquitectures PRISMA utilitzant el seu LDAOA, tant de forma textual com gràfica, la verificació d’arquitectures PRISMA, i la generació automàtica de codi C# gràcies al middleware i als patrons de generació de codi que l’estri CASE integra. Per últim, PRISMA CASE proporciona una Interfície Gràfica d’Usuari (IGU) genèrica que permet l’execució d’aplicacions PRISMA sobre la plataforma .NET i la validació del seu comportament.