RESUM Les operacions que consisteixen a omplir i buidar d’aigua una instal•lació comporten el desplaçament de grans quantitats d’aigua i d’aire. Aquest tipus d’operacions, així com les possibles alteracions de la pressió del fluid durant el funcionament normal de la instal•lació, són algunes de les possibles causes que poden fer que apareguen bosses d’aire atrapat. L’aire atrapat en un sistema de distribució d’aigua redueix la capacitat de transport, al mateix temps que pot produir desperfectes en la instal•lació i en els diferents elements i accessoris, com poden ser, comptadors d’aigua, vàlvules etc. A més a més, en els transitoris hidraùlics amb aire atrapat es poden arribar a generar sobrepressions superiors a la sobrepressió d’Allievi. També és ben cert que, en ocasions i sota determinades circumstàncies, les bosses d’aire atrapat poden actuar com un matalàs i atenuar la sobrepressió que s’assoleix en un transitori hidràulic. Els dispositius que s’utilitzen generalment en les instal•lacions de distribució d’aigua per a eliminar o admetre aire en les conduccions són les ventoses. Les ventoses convencionals obren i tanquen automàticament de manera que no es pot actuar externament per a modificar el seu funcionament. Actualment existeixen manuals com el que proposa l’American Water Works Association (AWWA) o els catàlegs d’alguns fabricants, basats en l’experiència acumulada al llarg del temps, que serveixen a mode de guia sobre com seleccionar el diàmetre adequat de la ventosa i la seua ubicació òptima en la instal•lació. Tanmateix, no existeix cap normativa en ferm al respecte, per la qual cosa, és finalment l’usuari de la instal•lació qui ha de prendre la decisió que considere més oportuna. D’aquesta manera, els paràmetres determinants a l’hora de seleccionar la ventosa més adient per a un ús concret en una instal•lació són el diàmetre nominal de la ventosa i el seu coeficient de descàrrega i admissió d’aire. Sovint els fabricants proporcionen valors del coeficient de descàrrega que no es corresponen amb el coeficient de descàrrega real de la ventosa. A més, existeix poca informació relativa al comportament de les ventoses en condicions de flux no permanent i encara menys dels efectes que la instal•lació pot tindre durant un transitori hidràulic. Precisament, el treball portat a terme tracta de pal•liar les llacunes existents en aquest àmbit mitjançant la realització d’assajos, en una instal•lació de grans dimensions, en els quals es va analitzar la influència de les ventoses sobre les pressions enregistrades durant els transitoris que es generaven de manera controlada. En concret, es van portar a terme assajos dinàmics d’expulsió i admissió d’aire de ventoses de diàmetre nominal 50 mm i 100 mm situades sobre unes conduccions de 200 mm i 500 mm de diàmetre respectivament. Complementàriament s’han realitzat assajos per a determinar la capacitat de descàrrega i admissió d’aire d’aquestes ventoses. Amb els resultats de les mesures obtingudes als assajos de laboratori es poden establir comparacions, en quant a l’impacte que introdueixen en el transitori, entre dues ventoses del mateix diàmetre nominal assajades en condicions semblants. Amb l’objectiu d’afinar en el estudi del comportament dinàmic de les ventoses i de la seua influència en els resultats finals de pressió i cabdal, s’ha desenvolupat un model teòric. Mitjançant aquest model teòric, s’estudia el transitori hidràulic que es produeix quan es procedeix a l’expulsió d’aire mentre s’omple d’aigua una instal•lació, a través d’una ventosa situada a l’extrem final de la instal•lació. El model permet, a més a més, realitzar una anàlisi se sensibilitat amb tots els paràmetres que intervenen en el procés amb la finalitat de determinar el grau d’influència de cadascun d’ells sobre el resultat final del transitori. Finalment, el treball es completa amb una recopilació dels programes informàtics que ofereixen alguns fabricants de ventoses i que serveixen d’ajuda bé per a determinar la selecció i ubicació de les ventoses en la instal•lació o bé per a analitzar el transitori hidràulic que hi té lloc.