RESUM
En aquest estudi es planteja el desenvolupament de mètodes analítics per a la detecció de
canvis metabòlics a curt termini en front a situacions d’estrès en fruita fresca, com son les
infeccions fúngiques i els impactes mecànics.
A pesar de les modernes tècniques que s’apliquen actualment en les línees de manipulació en
cítrics en poscollita i de l’ús de fungicides, continua sent molt freqüent l’aparició d’infeccions
fúngiques en les fruites emmagatzemades, per germinació d’espores de fongs en la corfa dels
cítrics afavorides moltes vegades per les ferides o colps que es produeixen en les fruites per
impactes ocorreguts durant la seva manipulació.
Estes infeccions tradicionalment es fan evidents per la detecció de signes visuals d’infecció en
la corfa dels cítrics (“podrit”) amb la conseqüent putrefacció de les fruites afectades, depreciació del
producte i en molts casos, l’impossibilitat de la seua comercialització.
Donada aquesta situació es va considerar d’interès el desenvolupar mètodes que pogueren
col·laborar en la predicció de l’aparició d’infeccions fúngiques per detecció de canvis metabòlics
abans que aquestes foren evidents i d’aquesta manera contribuir al desenvolupament de sistemes
per a l’optimització de les etapes de comercialització.
La detecció de canvis metabòlics es va orientar cap a l’anàlisi de taxes respiratòries mitjançant
cromatografia gasosa de l’espai de capçalera. Per fer això es va connectar un microcromatògraf de
gasos (mCG) a una cambra de respiració hermètica contenint la fruita a estudiar que analitza
l’espai de capçalera per aspiració automàtica de mostres gasoses de manera gairebé continua a
temps prefixats i en temps curts d’anàlisi. El sistema es va desenvolupar amb taronges sanes var.
Navelate. Posteriorment es va aplicar a taronges var. Navelate inoculades amb espores dels fongs
que habitualment causen majors prejudicis econòmics en els cítrics (gènere Penicillium)
emmagatzemades a 21ºC i 75,5% o 85% HR i en pomes var. Granny Smith impactades
mecànicament en condicions controlades, simulant possibles colps que les fruites reben als
magatzems. Els inòculs fúngics provenien de cultius generats a partir de liòfils purs obtinguts de la
“Colección Española de Cultivos Tipo”.
Es planteja un model matemàtic que simula els fluxos gasosos que es produeixen en el
sistema als efectes de quantificar la taxa respiratòria i els volàtils indesitjables detectats en cada
anàlisi.
Els resultats permeten correlacionar les taxes respiratòries obtingudes amb els signes visuals
d’infecció, resultant possible detectar augments en la respiració previs a la detecció de signes
visuals d’infecció en totes les taronges analitzades, sent més agressiu el tractament amb P.
Digitatum a 75,5% HR. En les pomes no es van detectar canvis en les taxes respiratòries, el que no
ha estat possible correlacionar amb altres canvis fisicoquímics en la fruita (paràmetres de color,
textura i contingut de sòlids solubles totals).
Amb aquestes dades preliminars, aquesta metodologia es podria constituir en una línia
interessant per a continuar aprofundint en la predicció d’infeccions fúngiques i la detecció
d’impactes mecànics i conseqüentment per a l’optimització de la vida útil de fruita fresca.