Resum
Després de més de 25 anys d'intensa investigació, la planificació de sistemes de temps-real ha mostrat una transició que va des d'una infraestructura basada en executius cíclics fins a models de planificació més flexibles, com ara la planificació basada en prioritats estàtiques i dinàmiques, la planificació de tasques no crítiques i la planificació amb retroalimentació, per nomenar algunes. Malgrat això, actualment només unes quantes polítiques de planificació estan disponibles per a la implementació de sistemes de temps-real. Per exemple, la majoria dels sistemes operatius de temps-real existents proporcionen únicament planificació basada en prioritats fixes. Tanmateix, no tots els requeriments de les aplicacions de temps-real poden ser satisfactòriament atesos utilitzant exclusivament planificació estàtica. Existeixen sistemes constituits per tasques crítiques i no crítiques que són planificades de la millor manera utilitzant planificació basada en prioritats dinàmiques. A més a més, s'ha demostrat que la planificació dinàmica permet una major utilització dels recursos del sistema.

En els darrers anys, alguns autors han publicat diferents esquemes per integrar noves polítiques de planificació a un sistema operatiu. Alguns d'ells proposen que els nous serveis de planificació s'implementen a nivell d'usuari, procurant d'esta manera que l'estructura interna del sistema operatiu no haja de ser modificada i oferint l'oportunitat d'implementar i provar molts dels resultats generats pel treball d'investigació en l'àrea de planificació de sistemes de temps-real.

Entre els treballs relacionats publicats fins hui, destaca el \textit{Model per a la Planificació Definida per l'usuari}, propost per Mario Aldea i Michael González-Harbour. El model presenta una Interfície per a Programes d'Aplicació (API) que permet crear i utilitzar planificadors a nivell d'usuari de manera compatible amb el model de planificació propost per POSIX.

Aquesta tesi es centra en l'estudi de la definició de planificadors a nivell d'usuari en sistemes de temps-real i, particularment, en l'estudi del model per a la planificació definida per l'usuari compatible amb POSIX, per a identificar els problemes no resolts i proposar algunes extensions al model. A més de proposar una estratègia d'implementació que minimitze la sobrecàrrega, en aquesta tesi es proposa una extensió a la interfície del model que simplifique la implementació d'aplicacions de temps-real, proporcione portabilitat i servisca com a marc de referència per a la creació i l'ús de planificadors a nivell d'usuari.