Resumen (valenciano) Títol ANÀLISI DE MOTIUS DECORATIUS DE TEIXITS I REVESTIMENTS CERÀMICS EN L’ENTORN DE LA VISIÓ ARTIFICIAL. APLICACIÓ A LA RECONSTRUCCIÓN DE MOLTIVOS I AL DISSENY. Resum Els dissenys, o patrons, empleats tradicionalment en els enrajolats i revestiments ceràmics, en els teixits i, en general, en l’àmbit industrial del disseny gràfic, estan formats per elements simples que es combinen per mitjà de transformacions geomètriques, augmentant la complexitat dels motius decoratius fins omplir l’espai bidimensional que constitueix el teixit o enrajolat, formant un patró repetitiu. Les distintes possibilitats de combinar les dites transformacions geomètriques generant una organització determinada, i per tant, totes les possibles simetries existents en el patró són limitades i estan descrites per la Teoria de Grups de Simetria. En un patró repetitiu, els diferents elements bàsics que conté, conjuntament amb l’estructura organitzativa que presenten, constitueixen la informació necessària per a conèixer-lo completament, de manera que es pot simplificar al màxim sense perdre informació ja que l’estructura ens indica com es van a repetir indefinidament. Des del punt de vista del redisseny, el coneixement de l’estructura brinda la possibilitat de modificar els seus paràmetres, de manera que es pot obtindre una família de patrons derivats. Este fet cobra ple significat si el coneixement dels elements d’un patró, i la seua estructura organitzativa, es realitza per mitjà d’un procés d’anàlisi per computador, és a dir, si s’aconsegueix que el computador siga capaç de “veure” en un patró quals són els elements bàsics i “comprendre” com s’organitzen, o siga, obtindre un model informàtic acord del patró i que reflexe la seua estructura, així com una descripció compacta del seu contingut. L’anàlisi a realitzar, a causa de la seua complexitat, no pot ser totalment automàtic, sinó que necessitarà de l’ajust de certs paràmetres. Per a contribuir a este propòsit, en esta tesi, s’han creat ferramentes que permeten recórrer el llarg camí que va des de la informació amorfa continguda en les imatges de píxels –matrius bidimensionals d’intensitats procedents de fotografia digital o d’escàner- fins a arribar a la informació complexa, classificada i jerarquitzada composta per les formes visuals i les seues estructures organitzatives. Amb esta finalitat, a més de l’ús de tècniques actuals en anàlisi de imatge i visió artificial, s’han desenvolupat altres per als mateixos camps que no són habituals, però que es necessiten per al cas específic tractat, i que intenten aprofitar les característiques estructurals dels patrons. Per la complexitat de d’anàlisi, s’ha dividit en diverses etapes, de manera que en cada una d’elles s’aprofundeix en el coneixement sobre el patró, i s’augmenta la complexitat de la informació tractada. En les etapes inicials es treballa amb els píxels de la imatge en el nivell d’abstracció més baix. A continuació, els elements bàsics són els objectes definits per mitjà de contorns vectorials, que encara són entitats simples. Posteriorment, es treballa amb els motius (agrupacions d’objectes), que ja constitueixen entitats amb un significat ple. I finalment, en les últimes etapes, s’arriba al major nivell d’abstracció, amb l’estructura del patró. Alhora que s’avança en l’anàlisi d’un patró, les dades obtingudes aporten informació que és empleada per a la reconstrucció del mateix, substituint elements erronis i ajustant correctament tots els elements a l’estructura. Esta reconstrucció cobra gran importància en patrons procedents de fonts històriques, moltes vegades amb segles d’antiguitat (amb el que el pas del temps pot haver-los deteriorat) i caracteritzats, a més, pel seu caràcter artesanal, amb les conseqüents inexactituds geomètriques. Per a aprofitar el resultat final de l’anàlisi, s’han desenvolupat ferramentes que utilitzen les possibilitats que es presenten per a la creació de nous patrons o dissenys: • Totes les formes dels objectes obtinguts són vectorials, per la qual cosa es poden emprar les capacitats que incorporen les ferramentes més habituals en disseny gràfic. • L’estructura es pot editar com un element més, la qual cosa influeix en com es distribueixen els objectes i motius del patró. • A més, s’han desenvolupat mètodes capaços de generar automàticament patrons, aplicant al contingut bàsic d’un patró les distintes estructures que li siguen compatibles. Tot això permet aplicacions en camps tan variats com: 1. Ferramentes d’anàlisi i catalogació útils per a investigadors en camps com la història del disseny gràfic, d’elements arquitectònics, teixits, etc. 2. La creació d’arxius històrics (inventaris del patrimoni residents en bases de dades) amb informació complexa, aprofitant a més les possibilitats de reconstrucció. 3. Realització d’estudis comparatius de diferents èpoques o regions, gràcies a les bases de dades anteriors. 4. Noves ferramentes d’edició d’alt nivell per als Departaments de Disseny de la indústria tèxtil i ceràmica, amb l’afegit de propiciar la inclusió d’elements històrics. Per a validar o comprovar les ferramentes desenvolupades s’han analitzat i reconstruït un total de 150 patrons de les més diverses procedències, destacant els complets estudis d’entaulellats ceràmics del Alcázar de Sevilla i de la Alhambra de Granada, als que s’afegeixen patrons procedents de tèxtils i, ampliant el camp d’acció inicial, de distints elements plans de l’entorn urbà. En alguns dels patrons, es mostren també les possibilitats d’edició estructural que s’ofereixen per al patró analitzat. Paraules clau Grups de Simetria del Pla, Patrons, Revestiments ceràmics, Tèxtils, Percepció visual, Anàlisi de imatges, Reconeixement de formes, Reconstrucció de imatges, Disseny gràfic